Després de dos intents previs, esbotzats per situacions surrealistes i inversamblants, per fi he pogut estrenar en competició la samarreta de CEAC.
Aquests dos intents van ser a Súria, la Santa Bàrbara Race, i a Viena, la Marató.
Una samarreta que em cau bé i és petit homentage merescut als CEAC... que darrerament sembla que els estigui lloant molt. Massa?
Ja era hora que l'estrenés !!! I aquesta va ser al Cros d'Artés; una cursa que es celebra cada primer de Maig per camins de bosc, no massa dura ni tècnica. Molt agradable i amb una baixada final espectacular per poder anar a tot drap !!!
Tenia ganes de disputar-la, sobretot després de les bones referències de l'Anna i l'Edu. I no he estat ni mica defraudat. Tot i ser de muntanya és un traçat prou ràpid.
Per l'any vinent tinc un alicient més, a banda de repetir i gaudir. Sembla que s'han picat amb mi, per saber qui és més ràpid els tres darrers km, els de baixada. Se'n recordarà la reptadora o farà l'orni?
el groc és un gran color .......
ResponEliminaTant de bo que el groc et dugui sort. Té cllns la cosa però cada vegada que veig la notícia de les cendres del volcà, tinc present el teu viatge a Copenhaguen (buenu, i el meu, que jo hi seré el juliol). Cap dels dos viatges està assegurat.
ResponEliminaEdu, sí... i tant !!!
ResponEliminaJim, tinguem la festa en pau que m'hi jugo el futur... jajajajaj...
Fins ara.