dimecres, 31 de març de 2010

Incerteses


Duia uns dies amb les típiques incerteses prèvies a la Marató. Típiques per a mi...

Dies que em qüestionava si els volums que he fet són suficients, si la qualitat m'ajudarà a mantenir el ritme, si la planificació ha estat l'adequada, si..., si..., si... En fi, dubtes, dubtes i més dubtes.

Però avui m'ha sortit un entrenament que m'ha esvaït les incògnites. No, no sóc endeví del què passarà el 18 d'Abril, però sí he retrobat la confiança. Quan després de l'entrenament he recuperat les dades he tingut un subidón. Bons ritmes !!! I jo pensant que anava més lent.

Malgrat tot, continuo sent voluble. En caldrà un altre subidón?

Potser sí que els 42195metres són la distància incerta, però el maratonià, també.

dimarts, 30 de març de 2010

Gel extraviat


Avituallament del km 11 a la Mitja de Montonés. Tocava la primera dosi de gel per anar testant-los de cara a la Marató alhora que no em volia quedar sense energia per la resta d'entrenament.

Ja deuria començar a trobar-me fluix perquè no va haver-hi manera de desenroscar el tap. Un, dos, tres intents, i res. No el desprecintava. Un intent amb més ganes i... au revoir !!! Vaig veure com el gel volava,el perdia, queia al terra entre cames de corredors i em quedava sense.

"I ara, què?". Vaig procurar no fer cas de si la manca d'aliment em condicionaria els darrers quilòmetres. No me'ls va condicionar; no vaig tenir cap davallada física, tot i un breu moment de fam, mantenint el ritme fins l'arribada.

Malgrat que l'"experiment" va sortir bé, continuo amb la meva estratègica gèlica de cara a la Marató, mig gel cada 5 km a partir del 15è.

dilluns, 29 de març de 2010

Setmana centenària

Així com l'anterior em vaig quedar a pocs metres de la centena, aquesta l'he superat.

No és un fet remarcable, però sí anecdòtic. Tampoc superar aquesta xifra és indicatiu d'estar entrenant amb criteri o bé de conèixer en quin estat de forma et trobes. No deixa de ser un valor més o menys mític que em feia gràcia superar.

I com a complement, i estranyament en mi, detallo els entrenaments de la "setmana centenària":

Dilluns: 80 minuts progressius, 16.10km

Dimarts: descans

Dimecres: 2x6000m, 18.36km

Dijous: 60 minuts, 12.20km

Divendres: 10x(500m 4-4.10/km+500m 4.30-4.4o/km), 13.88km

Dissabte: 50 minuts, 9.82km

Diumenge: 32 km progressius, 31.57km

divendres, 26 de març de 2010

Això sí són unes cuixes !!!


És en Thierry Lincou, actual número 8 del món en la PSA (Professional Squash Association).

Jugador sobri, sense destacar en un faceta concreta del joc, que falla poquíssim i sempre pren bones decissions i amb un físic impressionant.

dijous, 25 de març de 2010

Altos de Chavón

Aquesta és una localitat de la República Dominicana, bressol d'en Michel Camilo, que té un anfiteatre d'estil grec clàssic a l'aire lliure a les afores, sobre un turó. Va ser inagurat amb un concert d'en Frank Sinatra i la big band d'en Buddy Rich... una autèntica delicatessen.

El 3 de Desembre de 1994 en Michel va celebrar un concert que amb el temps s'ha esdevingut memorable. Ara, per fi, s'ha editat.

Entre els intregrants de la banda hi ha en Lou Marini un dels Blues Brothers originals.

És una autèntica perla musical. Si ja la música em deixa bocabadat, mirar com van el dits d'en Michel sobre les tecles del piano em deixa garratibat del tot. Impressionant.

I com anècdota, en aquest indret en Coppola hi va rodar algunes escenes d'"Apocalypse Now".

Si s'està interessat en la música d'en Michel Camilo en un vessant diferent a la seva big band us recomano el "Rendezvous" en format de trio... extraordinari !!!


dimarts, 23 de març de 2010

99,730

Quasi centenari !!!

Per pooooooooooooooooc...

M'han faltat 270 metres per arribar als 100 quilòmetres en una setmana, la passada.

Sense ser una fixació em feia gràcia arribar a la centena... que en el fons no implica res en concret, perquè el què cal és la combinació de qualitat amb volum. I si aquesta és òptima, per l'objectiu que es proposi, és el més indicat.

Encara resta una setmana de força volum, la present. Potser els assoliré, potser no. No importa. Però no deixa de ser una xifra, més o menys màgica. I com sempre, un número és fred per si sol, sino va acompanyat d'unes circumstàncies.

dilluns, 22 de març de 2010

Tadese


Zersenay Tadese, l'eritreu que ha aconseguit millorar l'estratosfèrica marca d'en Wanjiru com a millor registre en una Mitja Marató. Va ser a Lisboa, corrent-la en 58.23, una mitjana de 2.46"/km !!! Quina animalada !!!

Fa uns anys aquesta mateixa Mitja era igual de ràpida però no estava homologada. Calia que rectifiquessim el desnivell.

Com que no sé quina és la sensació d'anar a aquesta velocitat, ni la sabré mai, m'he de guiar per la fredor dels números. I en comparació trobo que en ruta van "més ràpids" que en pista... tot i que corren moltíssim.

En Tadese és un atleta de ritme, no té el reprís dels etiops. És per això que quan es passi de ple a la Marató pot fondre un quants registres. Estarem per mirar-ho i disfrutar-ho.

diumenge, 21 de març de 2010

Torre del Bisbe


Volia entrenar 10-12 quilòmetres suaus per muntanya i vaig anar per Collserola fins el camí de la Torre del Bisbe, masia edificada sobre una antiga torre de defensa que va pertànyer al bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou, al segle XIII, d'aquí aquesta sensació de construcció massisa.

És un dels meus recorreguts clàssics de la zona, que de tant en quan m'hi deixo caure, i escenari de la topada amb un senglar... que explicaré un altre dia.

De pas volia comprovar com de malmès havia quedat el bosc des de la darrera nevada. I sí, hi havia força arbres trencats i branques esquinçades, però els guardes del Parc ja ho havien arranjat força. El què vaig trobar preocupant van ser moltes branquetes, branquillons i fragments d'escorça pel camí que si no ho recollen en breu, quan s'assequi, serà aliment si es desencadena un foc. Que no hàgim de lamentar-ho, tot i ser una zona humida i ombrívola.

dimecres, 17 de març de 2010

Jonah Lomu

Jonah Lomu, una de les llegendes dels all blacks, va estar present a Barcelona la setmana passada oferint un clinic a nens.

Pensava que després dels seus problemes de ronyó, necessitava un transplantament i no trobava donant, s'havia retirat, però continua en actiu jugant a la lliga francesa.

Ha estat la primera autèntica llegenda del rugby de l'era professional. Jugador de quasi 2 metres i 120 kg, corria els 100m en 10.8 segons; fort i ràpid, quasi bé no el podien parar les defenses rivals. Per aquest motiu ha rebut unes quantes propostes per fitxar-lo d'equips de la lliga ianqui de futbol americà... però es va mantenir en el seu esport. Millor així !!!


dimecres, 10 de març de 2010

Marató de Barcelona 2010



L'edició d'enguany de la Marató ha estat un èxit en xifres de participants i en públic. Es confirma que la feina dels responsables està sent ben encertada. I una altra dada significativa, aproximadament la meitat eren estrangers.
Si es suma que el temps del vencedor ha estat espectacular, ja tenim un alicient més pel futur.

Com que l'objectiu maratonià de la temporada és a Viena vaig decidir fer un entrenament llarg "dins" la Marató. No es podia deixar escapar l'ocasió de córrer amb amics, de participar en aquesta festa i aprofitar la logística.

La idea era afegir-me al grup (Carlos, Chris i Jordi) que volia cercar la marca de 3h05' a partir de la Gran Via (km 13) i fins l'arribada. No només per entrenar, sino per donar un cop de mà en els avituallaments i crits d'alè en els moments difícils.
Alhora volia ser espectador d'aquest circ. Per tant vaig estar escalfant al llarg de la Gran Via, amb ànims per part del públic, car anava documentat amb el pitrall, i veient els primers participants. Impressionant veure el grup, d'una vintena, de kenians i etiops corrent per sota de 3'/km !!!

Em vaig trobar molt bé al llarg del recorregut; només un xic carregat de cames, com era d'esperar, després de ser una setmana dura d'entrenaments.

Vaig disfrutar força. L'ambient als carrers era maco. Pel què recordo vaig trobar més gent, però més desperdigada. Els dos punts més calents d'anys anteriors, l'Arc de Triomf i la Plaça de les Glòries, enguany eren una mica més freds... o potser estava massa concentrat en el ritme, no ho sé.

Al final, doble èxit; el grup va assolir ser sub3h05' (la foto de l'abraçada n'és testimoni) i per part meva vaig entrenar mantenint un ritme molt bo... el de la Marató?

Veurem.

Un cop vaig poder constatar com d'emocionant és un Marató. A part de la qüestió purament atlètica, que es suposa, la sentimental és molt forta. He de dir que m'encanta !!!

dimarts, 9 de març de 2010

"42,195m, la distància incerta"

Tardor de 2008.

Vaig quedar amb en Sergi per parlar del seu projecte. Ell havia corregut dues Maratons i volia fer un reportatge que es mostrés el què significa preparar-la i combinar-ho amb les tasques diàries. Volia intentar explicar i captar "alló" que ens subjuga i en ocasions ens fa perdre, a vegades, l'oremus i el sentit comú. Una "cosa" tan tonta com col·locar una cama davant d'una altra, sense parar i recórrer aquest distància mítica.

La seva idea era cercar tres perfils diferents de corredors i fer un seguiment de la preparació així com també del dia de la Marató, la de Barcelona de 2009.

Vaig acceptar la seva proposta, condicionant-la només a que fos compatible la gravació amb els entrenaments i el dia a dia.

I així va ser !!!

Gravacions d'entrenaments, alguns a hores atípiques, com les 8 del matí del dia de Nadal, curses i en el lloc de treball. La idea situar el maratonià en el seu àmbit per tal de que tingués sentit la lluita contra el rellotge de les vint-i-quatre hores del dia per poder encabir tot el què representa la preparació.

Crec que ha sortit un documental que ho reflexa molt bé. Ara ens ajudarà a explicar el què justifica la Marató. Les il·lusions, anhels, motivacions, emocions i també, perquè no citar-ho, frustracions que comporta.

El documental va ser presentat pel C33 el dia abans de la Marató d'enguany.

Sergi, excel·lent tasca.

Lluís, gràcies per recordar-m'ho. Quin oblit !!!

Els tràilers:





dijous, 4 de març de 2010

El factor humà

Tot i que per la portada podria semblar molt explícit, no és un llibre d'esports. Més aviat polític i emocional. En el fons és una biografia d'en Nelson Mandela immersa en el procés de refundació de Sud-Àfrica. I el Campionat del Món de Rugby de 1995 n'és el detonant.

L'autor, en John Carlin, s'ha documentat ampliament; és espectacular la quantitat d'informació que ha aconseguit recopilar i ordenar. Hi ha motíssims personatges i tots amb el seu petit pes específic dins la Història. És un llibre coral.

Es llegeix bé, és interessant i amè. I n'aprens.

Parteixo de la base de que tot l'explicat és verídic, però és que quadra tot tan bé que sembla un conte de fades. I no sé fins quin punt si una de les peces d'aquest trenca-closques polític no hagués encaixat tot s'hagués anat a pastar fang. Costa de creure.

En resum, un bon llibre, m'ha agradat però que no cal que em repeteixin que Mandela és l'home i que la pau i l'estabilitat només s'esdevindrà si coexisteixen civilitzadament blancs i negres tantes vegades. Que ja ho entenem.

Ara cal anar al cinema a veure l'adaptació titulada "Invictus"... és clar que l'original del llibre és "Playing the enemy".

dimecres, 3 de març de 2010

Retorn als orígens


La Mitja de Cambrils va ser un bon entrenament, però sobretot un revival. Vaig tenir la sensació de retrocedir en el temps, llavors quan les curses no eren mutitudinàries, ni les inscripcions estancaven amb mesos d'antelació, i no coneixia a quasi ningú, ni practicava la sessió tècnica. Simplement anava a córrer, a intentar disfrutar de la cursa i tornar. Explicat així sona com si parctiqués l'ostracisme... i no. Però avui les cuses són quasi un acte social... i no em queixo, al contrari.

Finalment va ser un entrenament de quasi 27km, amb bones sensacions i aun ritme més o menys viu. Llàstima que el recorregut era avorrit i lleig, bufava força vent (no ploro, constato un fet) i va condicionar les prestacions.

Cambrils, durant l'hivern, és més aviat una ciutat fantasma... i que em disculpi si ho llegeix algú d'allí. Moltíssims comerços enfocat a l'oci tancats i molts apartament "abandonats".

En definitiva, un bon entrenament !!!