dissabte, 27 de febrer de 2010

-8

Resten 8 setmanes per la Marató de Viena.

Pot ser una poca-soltada però la planificació fins arribar aquest dia és en número negatius decreixents. Suposo que així faig més ènfasi (no sé si cal) de que s'apropa l'esdeveniment.

Aquesta setmana he descansat dos dies, però com diu en Lluís, ja esten on the road again. I ara la planificació es basarà en incrementar km i aparcar una mica les sèries curtes a ritmes alegres, per unes altres més llargues i a ritme més ràpid que el de la Marató.

De moment aquest cap de setmana baixaré a terres de Tarragona, a Cambrils, on es celebra la primera edició de la Mitja d'aquesta localitat. La intenció és realitzar un primer entrenament llarg; arrancar uns 30 minuts abans de la prova i rodar un 27-28 km.

De moment, l'objectiu d'atacar la millora de la marca en Mitja queda aparcat... però no descartat, crec.

dimarts, 23 de febrer de 2010

Mitja de Gavà


Era un dels grans objectius de la temporada... i ha quedat en un no res.

Objectiu per intentar millorar la marca i també perquè per primer cop prepararia una Mitja de manera específica. És per això que em vaig apuntar amb en Roger Roca.

I sí, he aconseguit completar l'entrenament, però en lloc de fer-ho de manera progressiva i assolir un estat òptim ho he invertit. He acabat passat de forma i per tant incapaç de mantenir el ritme pel qual havia entrenat, 4 minuts/km i per tant ser sub1h25'. Durant les primeres setmanes vaig voler adquirir un punt de velocitat en base a sèries a tot drap, quan hauria d'haver estat més conservador, i que al final m'ha resultat contraproduent.

En fi, una lliçó, i un cop més la màxima aquella que "per anar ràpid, primer cal anar lent", s'acompleix. He volgut anar ràpid molt d'hora, massa i el resultat ha estat decebador. M'ho havien advertit (oi Manolo?), "dosifica't que és un entrenament bo, però amb molta tralla... no et passis".

El punt de vista positiu de tot plegat és que he gaudit de l'entrenament, m'han fet descobrir una nova planificació i m'he engrescat de nou després d'una temporada passada fluixa.

I ara comença la segona etapa !!! La preparació de la Marató de Viena. Crec que si descanso uns dies i no em precipito, tota l'acumulació de qualitat que porto sobre em serà beneficiosa.

Ho espero, ho desitjo i... ho necessito !!!

Després de la Mitja estava fotut, perquè negar-ho. Força fotut. Abatut, diria. Però sempre hi ha una espurna, un gest o un comentari pel qual espavilar. Aquest cop una abraçada. En silenci. Res més... sembla nimi, i no; va ser el millor d'una jornada per quasi oblidar.

dilluns, 22 de febrer de 2010

Gavà

Gavà té un terme privilegiat, integrat per una zona de platja, una zona forestal i un nucli urbà. La seva economia principal és la de serveis, seguida de la indústria. Encara manté activitat agrícola en la zona denominada de les Sorres, que es reflecteix cada any en la Fira d'Espàrrecs de Gavà, producte de la terra de gran qualitat.

A aquesta ciutat es pot arribar a través de l'autopista C-32 (anteriorment anomenada A-16), la carretera comarcal C-245 o la C-31 (autovia de Castelldefels). La ciutat compta amb una estació de Renfe, de la línia de rodalies i serveis d'autobusos que enllacen amb Barcelona i passen per altres localitats veïnes com Viladecans, Sant Boi de Llobregat, el Prat de Llobregat, L'Hospitalet de Llobregat, Begues i Castelldefels.

En el seu nucli urbà cal destacar les Mines Prehistòriques, de 5500 anys d'antiguitat. Edificis com la Torre Lluch (segle XVIII), avui Museu de la ciutat, amb el Jardí Botànic del Museu de Gavà, o la Casa Gran (segle XVII), que és un equipament per a joves, estan enclavats en el centre històric, part del mateix disposa d'una Illa de Vianants, conjunt de carrers de gran dinamisme comercial i trobada. També destaca la seva Rambla, de finals del segle XIX i el Parc Municipal de la Torre Lluch. A part dels barris del nucli urbà (com el popular barri de Colomeres), a Gavà existeixen els barris de Gavà Mar, Ausiàs March, Can Tries, la Sentiu, Ca n'Espinós, Can Tintorer, Mas Bruguers, Les Bòbiles, Àngela Roca, La Barceloneta i Diagonal-Balmes.

dijous, 18 de febrer de 2010

Cumulus vs Ride



Asics Cumulus 11 i Saucony Ride 2.

Aquests són els dos parells que he estrenat recentment.

Sempre he estat molt sauconyer, però darrerament les trobo massa dures, poc àgils, com si fos difícil rodar amb alegria amb elles. No sé, és difíl d'explicar... són les sensacions, un terme molt usat entre els que correm però de definició vaga. Doncs les sensacions amb les Ride diuen que em costa anar més ràpid que "de passeig".

En canvi amb les Cumulus, tota una troballa gràcies a l'Edu que em regalar el primer parell, és a l'inrevés. Les sensacions sónde lleugeresa, de poder anar ràpid, de ritmes alegres... si no corro més alegre és perquè la genètica no dóna per més.

Ambdues són del mateix nivell tecnològic, pesen quasi igual, és pel mateix perfil d'usuari, són d'entrenament, però unes les trobo com uns tancs als peus i les altres no... sensacions, que absurdes poden ser i com de bé ens defineixen les incongruències.

... de moment me les calço !!!

dimecres, 17 de febrer de 2010

Torna la Tia !!!


La Tia aquesta és l'Hellebaut, atleta belga especialista en proves combinades i sobretot en salt d'alçada.

Després de la seva maternitat ha decidit reemprendre la seva activitat atlètica, al més pur estil de les tennistes belgues, Henin i Clijsters, retirades temporalment.

Tot i ser una de les millors a nivell mundials no arriba al pedigrí, teòric, de la Blanka Vlasic. Però les guanya a totes pel seu esperit competitiu i per sentir-se important en l'alta competició. Només cal recordar els concursos a l'Europeu de Göteborg 2006, i als Jocs de Beijing. Hipermotivada i amb un cap centradíssim va superrar totes les rivals.

Ignoro si es poden recuperar aquestes transmissions de TV, però van ser espectaculars.

Ja tinc un exemple més per aplicar-me a l'hora de competir. En sabré?

dilluns, 15 de febrer de 2010

Paranormalitat


L'entrenament assignat d'avui eren 15km progressius. Alhora es celebrava la Mitja Marató de Barcelona, a la qual no estava inscrit. He procurat unir ambdós esdeveniments.
A més a més a dos quarts de nou del matí feia fred i queia aigua-neu.

Tot plegat per explicar que m'ha costat molt escalfar, no hi havia manera d'anar ràpid. Responsabilitzo al fred d'aquestes prestacions... fins que m'he incorporat a la cursa. Fàcilment el ritme s'ha incrementat... i no ho entenc. En poc metres he començat a córrer més ràpid del què volia, amb naturalitat, amb relatiu esforç; tot anava fluid, com tocat per un encanteri. Per a mi és un efecte paranormal. Em costa d'entendre què es desencadena a la neurona que passar de la solitut a la companyia el ritme s'accelera... però m'encanta !!!

dijous, 11 de febrer de 2010

Surrealisme pur

La selecció argentina de futbol va guanyar a la de Jamaica per 2 a 1 amb un gol, en el temps afegit, marcat per Ignacio Canuto.

Partit amistós que no tindrà més trascendència però que és surrealisme pur si ens centrem en la idiosincràsia i les aficions de l'entrenador argentí, el misticisme del rival i l'acepció nominal del golejador.

Flipant.

dilluns, 8 de febrer de 2010

Mitja de Granollers, 2


Objectiu aconseguit !!!

La Susanna ja és sub90' i per part meva vaig cumplir amb la tasca de llebre, especialment els darrers 6km en que vam fer un progressiu espectacular aprofitant el perfil favorable.

La veritat és que va posar tota la seva confiança en mi i va desar el rellotge. Es va limitar a seguir i patir, que quan es cerca marca no es regala ni un segon.

Al km 15 anàvem camí de no aconseguir-ho, però confiava cegament en aquesta baixada i en les seves prestacions. No és de les que s'arruga i sabia que se la podia collar. I així va ser !!! Fàcil, no ho crec, però ja li ho preguntaré.

Enhorabona Susanna, ara a recuperar-se i viure el subidón !!!

Temps final, 1.29.48.

I egoísticament diré que per a mi i en Carles, que m'acompanyava, va ser un rodatge boníssim.

Un cop més he disfrutat d'aquesta Mitja i comprovo que la component emocional va en augment.

Com sempre, resta fer acte de presència a la Fonda Europa. Però sembla que per l'any vinent el tema comença a escalfar-se. Que així sigui.

dissabte, 6 de febrer de 2010

Mitja de Granollers


Un any més, la Mitja de Granollers.

Va ser la Mitja del meu debut i li tinc un carinyo especial. Des de llavors no m'he perdut cap edició. M'agrada, em trobo a gust amb el seu perfil i l'espero amb il·lusió, malgrat que en ocasions m'ha amargat una mica.

Enguany hi tinc una responsabilitat afegida, faré de llebre a la Susanna per intentar baixar dels 90'. Un repte atractiu i que m'engresca.

A més, aquesta Mitja, té un alicient afegit. Els atletes de gama alta que hi corren, tot i coincidir amb ells un pocs segons puc dir que he compartit cursa amb en Gebrselassie i en Wanjiru. Em fa gràcia creuar-me'ls... ells de baixada i jo encara de pujada. Treient-me una minutada, però és dels pocs esports que pots competir amb els cracks.

El què encara he fet coincidir mai és la relació esport-gastronomia a Granollers. M'agradaria anar a dinar a la llegendària Fonda Europa. Potser l'any vinent... tot i que cada cop cal inscriure's amb més aniticipació. Una petita bogeria.

Tinc ganes de que arribi diumenge.

Allí hi estarem !!!

dimarts, 2 de febrer de 2010

Arm warmer


Aquest és el darrer complement atlètic que he adquirit, uns escalfadors de braços... tan usats en ciclisme.

Fa uns dies que els he estrenat i ha estat tot un encert. Escalfen, no molesten i són molt fàcils de baixar-los estant en moviment. Tampoc els he dut més d'una hora i no sé si irriten amb el pas dels minuts. I perquè no dir-ho, donen un toc racing a la meva indumentària.

De moment, valoració favorable.