dimecres, 28 d’abril de 2010

Vallhonesta 2010


La Pujada a Vallhonesta és la cursa que cada any organitzen els CEAC.

Des d'aquesta temporada m'he associat, per tant també és la meva cursa. Encara que el meu grau d'implicació s'allunya força dels CEAC amb pedigrí, he pogut donar un cop de mà en l'edició d'enguany... al meu càrrec estaven les fotografies de l'arribada amb la presència del principal patrocinador. Tots contents perquè per l'atleta, la foto de l'arribada, és un record formidable.

Aquesta és una cursa de les d'abans; petita en número de participants (encara que 350 no és una xifre menyspreable) però gran en quant a la cura que tenen per l'inscrit.

A més he viscut algunes viscissituts del muntatge i organització, i inclús he col·laborat, amb el meu paladar, a la selecció de la coca que se'ls serveix als arribats.

En definitiva una cursa amb carinyo pels qui ho saben valorar... i no, no hi ha com a regal una samarreta tècnica Nike o Adidas.

El valor de Vallhonesta és més emocional que mercantilista.

I per arrodonir-ho s'inclouen curses infantils. Per tant són també promotors de l'atletisme de base !!!

Imprescindible en el calendari. Creieu-me.

dimarts, 27 d’abril de 2010

Estiu

S'apropa l'estiu, l'època de vacances i caldrà decidir quin serà el destí.

Estic considerant unes quantes opcions. M'ajudeu?

Islàndia.

Bangkok.


Afganistan.

divendres, 23 d’abril de 2010

Aquesta !!!


Com sempre passa, amb la una selecció pots estar d'acord en major o menor grau. Sempre faries algun canvi, algun retoc per tal d'ajustar-ho al teu gust. Per tant tptaselecció és discutible.

En aquest cas faig referència a una selecció per part del diari Guardian.

Són les considerades millors fotografies de natura sempre. Discutible, oi? Perquè n'hi ha alguna, opinió personal, que tècnicament és millorable.

No obstant em quedo amb la que he penjat per la seva composició, originalitat i saber captar l'instant. Podria semblar fàcil, però no n'és.

Una autèntica maravella.

dimecres, 21 d’abril de 2010

Eyjafjallajokull



Aquest és el volcà que m'ha donatel gran mal de cap vienès.

Com que el topònim és quasi bé impronunciable, apreneu-ne.

Recordeu que la ella es pronuncia aspirada i seguida de te.

dilluns, 19 d’abril de 2010

Dempeus

Com que la Marató de Viena es va esbotzar calia cercar una activitat alternativa que estés dempeus moltes hores, que m'omplís, amb la qual disfrutés i si a sobre podia ser útil, millor que millor.

Per tant, em van deixar una cuina i... a cuinar !!!

Una seixantena de canalons.

Un arrós d'espàrrecs.

Unes braves ben catxondes.

Jornada fantàstica i tant o més cansada que una Marató; al final 5h33'21" cuinant.

divendres, 16 d’abril de 2010

Bastos

De moment el nostre vol cap a Viena està cancelat i l'espai aeri austríac tancat.

Demà farem acte de presència a l'aeroport per tal de tenir les informacions el més fresques possibles, però pinten bastos. A part de l'emprenyamenta que duc a sobre el desencí és immens.

Suposo que per passar el mal tràngol m'inflaré de patates fregides fins regalimar oli pels meus porus.

Cendres


Sempre hi ha hagut dos fenòmens mteorològics-geològics que m'han fascinat. Una erupció volcànica i els tornado. M'encantaria poder veure'ls en viu, tot flairant sofre, en un cas, i despentinant-me, per l'altre.

Aquesta preciosa imatge és la del volcà sota la glacera Eyjafjälla, a Islàndia. Les cendres despreses són les responsables de que la majoria dels vols cap Europa del Nord estiguin anul·lats.

Viena la considerem Europa Central... i faig una crida als lectors d'aquest bloc per a què bufin amb ganes i desviïn les cendres.

Collons !!! Que seria molt trist no poder córrer per unes miserables cendres.

dimecres, 14 d’abril de 2010

Tics previs

Aquests dies previs a la Marató ja he iniciat la rutina:

  • tallada d'ungles dels peus.
  • cames afaitades i hidratades.
  • llista a endur-me.
  • visualització de diferents aspectes del cap de setmana.
  • impressió del resguard de la insripció.
  • increment de la "cagalera"

En definitiva, els tics previs.

Bon senyal !!!

dissabte, 10 d’abril de 2010

Cal...

... una justificació musical?

Això dels gustos és tan hetereogeni que rarament s'escau una explicació lògica. I referent al món de la música, tampoc.

Horace Ott és l'arranjador d'una peça musical que tots hem sentit en més d'una ocasió, i segur que cantat. "Don't let me misunderstood", de The Animals. Per tant podríem assegurar que té un racó a la Història de la música de segle XX com a mínim. Reconec que fins fa poquet era un autèntic desconegut per a mi.

Però se li han de reconèixer altres mèrits a l'Horace. També és l'arranjador de "Satin doll" d'en Duke Ellington, per exemple.

Ara ja comença a ser injusta la seva desconeixença. Però per ampliar el seu ventall d'opcions musicals també cito a "Tonigth's the nigth", de The Shirelles (el més pur soul ianqui dels 60'); la canço reinvindicativa, "Ain't got no (I got life)" de la Nina Simone; i la música més petarda-funky dels 70', "The best disco in town" de The Ritchie Family.

Amb aquest bagatge no podia sino anar a petar a arranjar a la peça disco per excel·lència. Una que tots hem tarla·lejat... i fet les lletres !!!

Aquesta.

I ara, cal la justificació? A tot drap és un subidón total !!!

Em sincero, la idea d'aquesta entrada no és meva, però no desvetllo la font. Disfruteu-lo !!!

dijous, 8 d’abril de 2010

Cursa de Canovelles


Aquesta cursa és atípica, es celebra un dilluns... és clar que és el de Pasqua i per tant, festiu.

N'és una que m'agrada molt, la disfruto. És mixta asfalt-terra i amb l'ingredient sorpresa de fang com la d'enguany.

Van ser 15 km que vaig disfrutar-los molt. Moltíssim. Potser és la cursa d'aquesta temporada que més he gaudit. Reconec que és un bagatge escadusser... no sé si m'estaré tornant exigent o toca-pilotes.

dilluns, 5 d’abril de 2010

Circuit Anna, St Vicenç de Castellet, divendres 2 d'Abril




Menú de la sessió:

20' escalfament + 16x(60" 4.00/Km + 60" 4.30/Km) + 10'

Entrenamenmt atractiu, exigent, per un circuit irregular i poc pla però amb companyia de la bona, l'Edu i en Carles, parcialment. I és clar, el resultat del tot satisfactori. Un pèl més ràpid del marcat... que és el què passa quan t'ajuntes amb gent de nivell.

Un autèntic plaer i moltes gràcies !!!

I Montserrat al fons !!!

I l'Anna fent fotos !!! És el primer cop que tinc fotos d'un entrenament... i ella que prenia una càmera réflex.