Cal...

... una justificació musical?

Això dels gustos és tan hetereogeni que rarament s'escau una explicació lògica. I referent al món de la música, tampoc.

Horace Ott és l'arranjador d'una peça musical que tots hem sentit en més d'una ocasió, i segur que cantat. "Don't let me misunderstood", de The Animals. Per tant podríem assegurar que té un racó a la Història de la música de segle XX com a mínim. Reconec que fins fa poquet era un autèntic desconegut per a mi.

Però se li han de reconèixer altres mèrits a l'Horace. També és l'arranjador de "Satin doll" d'en Duke Ellington, per exemple.

Ara ja comença a ser injusta la seva desconeixença. Però per ampliar el seu ventall d'opcions musicals també cito a "Tonigth's the nigth", de The Shirelles (el més pur soul ianqui dels 60'); la canço reinvindicativa, "Ain't got no (I got life)" de la Nina Simone; i la música més petarda-funky dels 70', "The best disco in town" de The Ritchie Family.

Amb aquest bagatge no podia sino anar a petar a arranjar a la peça disco per excel·lència. Una que tots hem tarla·lejat... i fet les lletres !!!

Aquesta.

I ara, cal la justificació? A tot drap és un subidón total !!!

Em sincero, la idea d'aquesta entrada no és meva, però no desvetllo la font. Disfruteu-lo !!!