dimarts, 21 de juliol de 2009

dilluns, 20 de juliol de 2009

83160


Aquests són els segons que he tardat en completar la volta sencera al Cavalls del Vent. Si algú vol fer la conversió...

Reconec que ha estat un gran experiència i suposo que amb els dies encara la valoraré més. Però ara per ara el record que em resta és del patiment i la saturació d'anar amunt i avall de les muntanyes. Estic segur que canviarà i el que romandrà serà la companyia, la conya que vam gastar, els paisatges... i també el patiment i saturació d'anar amunt i avall de les muntanyes.

No faré una crònica tal com la seva definició diu. Em sembla que sortiran com unes reflexions... veurem.

Considero que la muntanya la disfruto més anant de manera pausada, amb excursions no massa llargues, amb la càmera a sobre per intentar cercar paisatges i animals, mirar el cel, escoltar la natura i topar-me amb el meu admirat gall fer... com m'agradria veure'n un !!!

Ara, pel Cavalls del Vent, de totes aquestes premises no n'he acomplerta ni una. És veritat que buscàvem un objectiu de temps, però no he gaudit tot el què la muntanya ofereix. Una autèntica llàstima.

Em sembla que aquesta vessant competitiva que ofereix els Cavalls del Vent, i per extensió els Pirineus o d'altres muntanyes del món, no m'acaba d'agradar. Procuraré optar per l'estil piano-piano. Més pausat, més relaxat, potser més introvertit inclús.

No voldria oblidar-me dels meus companys de travessa: l'Anna, en Jaume, en Carles i el Guillem; sense ells no hauria estat possible, o encara estaria donant tombs per aquelles contrades.

divendres, 17 de juliol de 2009

Aclariment

Estic sent jutjat per una broma irònica i per una metàfora. Pensava que no calia, però he de comentar que l'all-i-oli va ser elaborat segons el mètode tradicional, en morter. Podia haver ofert el meu alè per demostrar-ho.

Ara bé, les ments calentes asidues en aquest bloc fan anar les neurones associatives de manera errònia.

Una llàstima... però estic aquí per intentar convertir-les. Jajajaj...

Ironia, oportunisme, bazòfia o genialitat?

dimecres, 15 de juliol de 2009

Brometa

Ahir em vaig permetre la llicència de gastar una brometa als lectors del bloc tot hipervinclant una pàgina que no corresponia amb el text del missatge.

S'agraeixen els comentaris sarcàstics al respecte i perdoneu si algú s'ha sentit molest o incòmode.

Gràcies.

dimarts, 14 de juliol de 2009

All-i-oli

Feia molt temps que no lligava un all-i-oli tan rodó com el d'avui.

M'ha sortit perfecte. L'all ben trinxat, ben bé deconstruit, i abocant l'oli mica en mica fins la perfecte emulsió d'ambdós.

He aplicat la regla del 5-5-3. 5 minuts trinxant l'all, 5 minuts afegint oli i per acabar 3 capellans insignificants.


diumenge, 12 de juliol de 2009

Foc al cos

Després de l'entrenament del matí i anant a esmorzar he ensopegat, a la ràdio, amb aquest cançó, "Foc al cos" del grups Bars... que em sembla que ja ni existeixen.

Feia molt de temps que no l'escoltava i m'ha agradat recuperar-la doncs a la neurona encara li sonava.

Sense ser res de l'altre món la lletra està prou bé, tot i que el vídeo és molt fluixet.

Un petit moment de revival que m'ha agradat.

Què em depararà l'atzar musical en un altre moment?


dissabte, 11 de juliol de 2009

Perquè l'Armstrong es cansa abans?


Interessant article per llegir abans de la rajada corresponent.

Està clar, i a tots ens passa, que amb els anys la freqüència cardiaca màxima disminueix. Ara bé no crec que aquest sigui el paràmetre pel qual es regeix un esportista en una competició de fons ja que només treballarà en moments molt concrets. Em sembla que parlar d'umbrals aeròbic i/o anaeròbic és molt més adient.

Amb els anys es pot entrenar la capacitat d'estar temps en un rang ample de freqüència cardiaca alta, i potser aquest paràmetre l'Armstrong l'ha millorat... no ho sé. És per això que l'autor de l'article fa una mica de "trampa"i tot que els números que fa siguin del tot correctes.

Potser sí que en un sprint al darrer km d'una etapa l'Armstrong té menys capacitat front una altre ciclista, però no ho sabem en altres circumstàncies.

Segur que alguns lectors més avesats en temes de fisiologia i tècniques d'entrenament poden aportar més dades que les d'un simple corredor popular encuriosit per aquests temes.

dimecres, 8 de juliol de 2009

Usain Bolt




Doncs ja el tornem a tenir per Europa... i amb unes prestacions al·lucinants.

Al meeting de Lausanne va marcar 19.59, amb pluja i vent en contra !!! I durant els campionats jamaicans no va voler demostrar tot el què havia entrenat i es va deixar anar a la recta final marcant un crono discret però demostrant una superioritat abismal.

Mentre, el ianqui Tyson Gay també està molt fi de forma.

Suposo que ens espera un Mundial a Berlin espectacular !!!

I la foto penjada? Ufff... denota una mescla de plasticitat, tècnica, esforç i "derrapatge" a un velocitat que quasi cap humà pot assolir.

Aprofito aquesta finestra per declarar-me un zero a l'esquerra com a pitoniso. Quan fa uns anys l'Usain Bolt va aconseguir el rècord del món júnior en 200m i no passava de semifinals en tots els campionats importants vaig pensar que seria una d'aquelles promeses que es fan caca a sobre quan competeixen amb els bons. Esperpèntic.

Quan la temperatura baixa...

... els temps dels rodatges comencen a sortir.

Això ha succeït avui.

Malgrat ser principi de temporada (una absurditat de les meves quan en breu estaré quasi tres setmanes aturat) em tenia força preocupat la lentitud en els entrenaments.

Ha baixat la temperatura, no se m'han disparat les pulsacions i he pogut tirar a un ritme alegre.

Em sento alleugerit.

dimecres, 1 de juliol de 2009

Quasi umplugged




És difícil realitzar una crònica d'un concert amb tantes variables com el d'U2. Perquè es podria parlar de l'escenari i tota la parafernàlia tècnica; del repertori i la qualitat musical; de la posada en escena; dels missatge del Bono al món... sí, no només es dirigeix als assistents al concert.

Considero que el concert inicial de la gira més que un motiu de celebració, que també, no deixa de ser un experiment; no deixem de ser conillets d'Índies. És preferible disfrutar-los quan ja estan més rodats. Per Europa en un mes, per exemple.

L'escenari és immens, espectacular, grandiós, realment un mamotreto; però, calia? És d'unes dimensions gegantines que només s'aprecia bé a la distància; és allí quan lluiex en escreix. Es podria afirmar que a "pocs metres" perd; inclús els més allunyats al Camp Nou estaven massa propers?
Però que en venguin la idea de que és un concert de visió de 360º és mentida. Estàvem situats, amb en Joan, a la part posterior i això és el qua vam veure, les espatlles del músics. I no, l'escenari no és mòbil; hi ha un parell de ponts i una pasarela circular. L'únic que girava era la bateria d'en Larry. Una petita enganyifa perquè U2 es dirigia a la gent que estava situada a la Diagonal.
Reconec que la pantlla de vídeo retràctil ha der ser un avenç tecnològic bestial, i així la vaig disfrutar, però un pèl infrautilitzada.


A mitjans del concert vam conèixer el motiu autèntic del disseny d'aquest escenari. Contactar amb els astronautes de l'estació espacial !!! Ben bé una flipada de les grosses. Hagués estat divertit actuar de voyeur mentre se'ls ocorria aquesta idea. Una marcianada, mai més ben dit, que va servir per trencar una mica el ritme del concert o bé que els 4 tinguessin un breu descans.

Començar amb "Breath" amb va semblar un excés de supèrbia. "Som tan bons que amb una peça de tempo mig encenem tot l'estadi", sembla que vulguessin dir. Doncs no !!! Un concert es comença a tot drap, amb tralla, amb un peça emblemàtica; si ja tens el públic a la butxaca des de l'inici tot rutllarà millor.

"No line in the horizon", la segona, va sonar planera, sense empenta... quasi, quasi umplugged, com moltes de les peces posteriors que mereixien un so més contundent, "Where the streets have no name", "Ultraviolet", "Beautiful day" o "City of blinding ligths".

I aquesta manca de trempera va ser el gran llast del concert. Gran show, però concert fluixet, desangelat, fred, a on la música no arribava amb força. Podria ser "culpa" d'on estava situat, segona graderia, però no ho sé.

Comprenc que la banda tingui ganes de mostrar el nou material, però cal dosificar-lo, que, senyors, toqueu per l'audiència no per vosaltres. I enllaçar amb quatre peces del nou així d'entrada, doncs potser és una mica massa sobtat, com una llosa pesada.
No obstant amb fer gràcia ser testimoni d'un tractament tecno-ètnic, amb un Larry tocant el djembé, de "I'll go crazy if I don't go crazy tonigth", malgrat les estripades dedicades a l'experiment que he llegit.
Suposo que va ser oportú l'homentage a en Michael Jackson mentre sonava "Angel of Harlem" sense secció de vent; el vaig trobar més aviat oportunista... a mi no m'agrada ni mica, però l'actualitat direcciona l'espontaneïtat. I amb "Walk on", enllaçada amb la liverpoolenca "You'll never walj alone", segon homentage de la nit, a la líder birmana Aung San Suu Kyi
Afortunadament van sonar algunes peces emblemàtiques, autèntiques perles, que potser no s'esperaven, i van sevir per augmentar el nivell d'atenció del públic, com "Unforgettable fire" amb en The Edge als teclats.





En Bono va estar menys comunicatiu que en altres gires, va limitar els seus discursets, les seves proclames al món... però ens van endollar un vídeo del cardenal Desmond Tutu abans d'entrar ja als previsibles bisos, l'esmentada "Ultraviolet", "With or without you", una vegada més destrossada, i la lentorra "Moment of surrender". Uns bisos els cal més trempera !!!

I per "coses del directe" en Bono no es va oblidar de la lletra en un parell de peces.

Per aquest quasi umplugged millor haver-me quedat a casa.

Per acabar una anècdota. El R. Madrid i en Florentino van contraprogramar el concert del Camp Nou amb la presentació de Kaká al món. Ridícul... de paranoia.

30 de Juny, Camp Nou

No faré cap comentari del concert d'U2.

Sento decebre a algú... si és que n'hi ha que s'hi puguin sentir així.

El motiu és per no crear expectatives, positives o negatives, als que hi vagin el proper dijous.

No obstant tinc comentaris a realitzar... en breu. Paciència.

Però en resum podria dir que... la Pequerul meeting point no s'ha executat.