83160

Aquests són els segons que he tardat en completar la volta sencera al Cavalls del Vent. Si algú vol fer la conversió...

Reconec que ha estat un gran experiència i suposo que amb els dies encara la valoraré més. Però ara per ara el record que em resta és del patiment i la saturació d'anar amunt i avall de les muntanyes. Estic segur que canviarà i el que romandrà serà la companyia, la conya que vam gastar, els paisatges... i també el patiment i saturació d'anar amunt i avall de les muntanyes.

No faré una crònica tal com la seva definició diu. Em sembla que sortiran com unes reflexions... veurem.

Considero que la muntanya la disfruto més anant de manera pausada, amb excursions no massa llargues, amb la càmera a sobre per intentar cercar paisatges i animals, mirar el cel, escoltar la natura i topar-me amb el meu admirat gall fer... com m'agradria veure'n un !!!

Ara, pel Cavalls del Vent, de totes aquestes premises no n'he acomplerta ni una. És veritat que buscàvem un objectiu de temps, però no he gaudit tot el què la muntanya ofereix. Una autèntica llàstima.

Em sembla que aquesta vessant competitiva que ofereix els Cavalls del Vent, i per extensió els Pirineus o d'altres muntanyes del món, no m'acaba d'agradar. Procuraré optar per l'estil piano-piano. Més pausat, més relaxat, potser més introvertit inclús.

No voldria oblidar-me dels meus companys de travessa: l'Anna, en Jaume, en Carles i el Guillem; sense ells no hauria estat possible, o encara estaria donant tombs per aquelles contrades.