.JPG)
L'entrenament assignat d'avui eren 15km progressius. Alhora es celebrava la Mitja Marató de Barcelona, a la qual no estava inscrit. He procurat unir ambdós esdeveniments.
A més a més a dos quarts de nou del matí feia fred i queia aigua-neu.
Tot plegat per explicar que m'ha costat molt escalfar, no hi havia manera d'anar ràpid. Responsabilitzo al fred d'aquestes prestacions... fins que m'he incorporat a la cursa. Fàcilment el ritme s'ha incrementat... i no ho entenc. En poc metres he començat a córrer més ràpid del què volia, amb naturalitat, amb relatiu esforç; tot anava fluid, com tocat per un encanteri. Per a mi és un efecte paranormal. Em costa d'entendre què es desencadena a la neurona que passar de la solitut a la companyia el ritme s'accelera... però m'encanta !!!
És la manca de pressió. Res més. Som així de simples.
ResponEliminaSaps què és paranormal? La foto. Qui ets, tu? Algú sense dorsal, no? El de taronja en porta. Ho dic perquè els dos paios de l'esquerra són amics meus i jo he rebut aquesta foto avui per correu. Paranormal!
Eis! M'alegro que tinguis aquestes sensacions que. tot i paranormals com dius, siguin tan dolces!
ResponEliminaLa Carol ja és migmaratoniana! 2h05'28'' patint força els últims 4-5 km però en definitiva passant per sota l'Arc de Triomf i guanyant la partida a la fatiga física i mental!
Ens veiem nano!
Abraçades!
Enric, és així de simple? L'estúpida pressió que ens apliquem? Llavors la solució és simple, no?
ResponEliminaPau, magnífiques prestacions de la Carol amb gregari de gama alta. M'alegro molt !!!
Fins ara.
Així de simple. Suposant que la preparació és bona, tres són les coses que influeixen en el rendiment competitiu: el clima, la pressió i la tàctica.
ResponEliminaNo sé si el clima t'afavoria. Sorties sense pressió. No et vas imposar cap ritme i el cos va acabar agafant el seu, el que només el cos coneix: és en aquest moment que nosaltres som capaços de demanar-li aquell plus que només té a veure amb allò que diem "bones sensacions".
Aprendre a córrer bé és l'aprenentatge més difícil de tots, tant pels que corren molt com pels que corren menys. Aquí no és una qüestió de qualitat, sinó de cap.