La primera

Primera cursa de la nova temporada, La Guilla a Folgueroles, Osona.

Vaig optar per la cursa, de 10km; no em veia capacitat per tirar endavant en una cursa de 25 i amb més de 1100 metres de desnivell positiu. Suposo que m'agrada anar cremant etapes durant les primeres setmanes de la temporada. Un cop més, es manifesta el meu tarannà conservador-eixelebrat... és clar que no tothom opina el mateix...

Amb el femer de curses que duc corregudes i encara avui la primera de la temporada és quasi un esdeveniment per conèixer. No és que estés intranquil, ni res per l'estil, però tenia ganes de competir. La sensació de llevar-me d'hora, d'anar a cercar el pitrall, de vestir-me racing, eren conceptes quasi "oblidats".

La cursa la vaig disfrutar. De muntanya 100%, amb trams per caminar, baixades quasi suïcides, i pujades amb el cor i les cames a punt de petar.

De vistes espectaculars, poques. Només en el punt on es bifurcaven les dues curses; una petita escletxa sobre la plana de Vic amb boira baixa intentar matisar els raigs del Sol. Espectacular. Vaig aturar-m'hi, oblidant-me de la cursa, del rellotge i convertint-me en un simple voyeur. La resta, per corriols a on espodia córrer i força.

Una gran cursa que vaig completar amb un rodatge extra de 4 quilòmetres per tal d'anar acumulant-los. Creant una base.

Estic a l'espera de cercar fotos.

80 minuts

Primer entrenament llarg de la temporada. 80 minuts i escaig per corriols de Collserola a ritme suau; un encara no està per apretar massa i com que he estat una mica gos a l'hora de llevar-me... doncs sortint a les onze del matí de fresca no en feia.

No obstant l'he gaudit prou. No, l'he gaudit molt. Malgrat estar fora de forma el ritme pausat que m'he autoimposat m'ha permés trobar fàcil certes rampes que quan vaig ràpid poden ennuegar-se'm. Però no avui. Avui era rodatge suau per acumular quilòmetres i començar a preparar la ment.

En canvi ahir em vaig dur per l'eufòria i... ho vaig pagar una mica. Després de veure la Marató masculina del Mundial de Berlin vaig sortir a les dues ben trempat a cumplir amb el que pretenia ser un rodatge una mica alegre. Alegre va ser, perquè les pulsacions es van disparar, però vaig escurçar-lo perquè m'estava torrant de valent... en el fons, un encert.

En dos dies i posant una mica de seny l'òptica canvia. Continuo preguntant-me, quana aprendré?

Preus assequibles.

La veritat és que a la xarxa s'hi pot trobar de tot... i més.

Recentment he llegit a La Vanguardia, concretament al suplement "Culturas", que existeix un web a on pots comprar articles i/o material que ha format part de gent coneguda del món del cinema, TV, esports, música,...

I quan dic articles i/o material em refereixo literalment a productes que van des dels mocadors als fluids corporals.

Ja us podeu imaginar que és un tipus de mitomania i fetitxisme passada de voltes; potser més pròpia de psicòpates i freakies que no d'autèntics fans.

La veritat és que és flipant !!!

No em veig col·leccionant bocins de cordons de les espardenyes d'en Haile Gbrselassie... malgrat que sigui un autèntic súper-classe de l'atletisme.

I enguany els preus són assequibles, que és època de crisi.

M'agradaria saber les seves fonts d'obtenció del material. Deuen ser tan inversemblants com els pájarus que el visiten.

Tornant a l'origen del missatge, a la xarxa hi ha de tot. Per bé o malament.

El web és aquest.

Comabona

El dissabte, poc després d'haver acabat les vacances, i de manera inesperada, em vaig deixar enredar per l'Anna, l'Eduard i en Jaume per excursionejar fins el Comabona.

Més que anar a coronar-lo va ser un agradable passeig amb un desnivell poc pronunciat i de nul·la dificultat tècnica. El cim mesura 2547m i es troba a la Serra del Cadí. En total van ser un 15km i unes 4h30 perquè vam trepitjar un parell de cims més que estaven per les rodalies... i ara no recordo.

Malgrat la calitxa que ens embolcallava els paisatges eren espectaculars, veient-se tota la Cerdanya en la vessant nord i pel sud la cara inèdita del Pedraforca, sense els dos pollegons visibles. Ara escrivint això de la cara inèdita m'ha vingut al cap la imatge de la cara del LP de Pink Floyd "The dark side of the moon"... no sé ben bé perquè. Potser pel títol. No obstant suficient per escollir la música del post.
Una peça força típica d'ells amb una bona dosi de grandiloqüència musical que creen una atmosfera lleugera de quietut i placidesa... com un chill out dels anys '70 gens electrònic.

Les fotos.

7 del matí

Les vacances s'han acabat. Ara només resten els records de les vivències patides.

Primer dia de feina. I una nova temporada !!!

Com que intentar seguir el Mundial d'Atletisme em trastoca la rutina no he tingut més remei que llevar-me a les 7 de l matí per poder entrenar i conjugar totes les activitats professionals de la jornada.

Em costa llevar-me. I molt. Però avui quan ha sonat el despertador, dempeus ràpid i cap a fora. Motivat, malgrat que no sempre és així, i amb ganes de moure les cames. Avui m'havia programat un entrenament atractiu, 10km progressius. L'he gaudit i m'han sortit una ritmes més que acceptables... que seran irrisoris en unes quantes setmanes. Espero.