Seb Montaz

Us presento aquest vídeo, que és una mica llarg, d'uns pirats. Ho adverteixo, perquè avui en dia si a la xarxa no els penges que ratllin la definició de curt o curtíssim no els considerem.

Seb Montaz és el que filma i suposo que l'alma mater del projecte. Reconec que en prou feines sé què diuen perquè em quedo garrativat mirant les imatges i ignoro la informació, tot i estar subtitulat en anglès i parlat en francès. En aquest cas aplico el tòpic de les imatges i les mil paraules.

Es dediquen a activitats de risc, però amb una naturalitat esfereïdora. Sembla que ho simplifiquin, que no els doni importància, més enllà de fer-ho per disfrutar.

Dóna la sensació que per a ells és una manera de viure.

Els paisatges, els angles, les textures, els colors,... són fascinants.

Disfruteu-lo !!! Ho he fet.

Flamencs

Flamencs al llac Natron de Kenia, amb el volcà tanzanès Ol Donyio Lengai rere.

Impactant imatge !!!

Un "all black" a Vigo

L'Informe Robinson és un programa de reportatges d'esport del Canal+ però des d'una vessant més enllà de l'esportiva. No es basa en els resultats, ni les marques, ni el número de victòries. Una òptica més humana.

Més d'una vegada he mirat el dedicat a en Haile Gbreselassie, font d'inspiració i alhora un magnífic entreteniment.

El que us penjo a continuació és una història de rugby, justament quan manca poc per acabar el Mundial. Història preciosa, que m'ha tocat la fibra i que em mostren uns sentiments que comparteixo quan estic immers en la preparació d'una Marató.

Disfruteu-lo.

Sofia !!!

La Sofia Coppola, arran de "Lost in traslation" i "Maria Antonieta", havia entrat en una dinàmica de dibuixar personatges solitaris. No recordo la seva primera pel·lícula, "Les verges suïcides" tot i haver-la vista, però és possible que fos els fonament a la continuació de la seva filmografia.

A "Somewhere" continua en aquesta línia, retrata un saldo. Un actor perdut en una espiral d'avorriment que passa les hores entre alcohol, volts en Ferrari, streap-tease en barra i casolà, i dormint. Res més. I a sobre en una roda de premsa de presentació d'una pel·lícula demostra que és un autèntic cateto social davant de les preguntes dels periodistes.

Es pot omplir 90 minuts amb aquesta base? No !!! S'ha d'introduir la filla reconeguda en l'argument per donar una mica d'alè i vida a la... no-vida del protagonista.

Cal conèixer la història d'un individu tan buit en tots els aspectes? No... la resposta és immediata i no l'he de pensar massa. Si com a mínim tingués un cert interés, no sé, alguna adicció o un tret de la seva personalitat interessant, la pel·lícula tindria una mica de gràcia.

Sofia, què ens vols mostrar? Un persona analfabeta socialment i cultural? En veig moltes cada dia, no em cal anar al cinema. Ignoro si el teu cognom pesa massa en la indústria del cinema i vols demostrar-los que pots fer pel·lícules del no res, però la relliscada és gran.

Una llàstima. Però reconec que no se'm va fer gens pesada, ni mirava el rellotge cada dos per tres. I això que venia de mirar dos partits de rugby per la TV que sí tenien ritme. Sort que ha dirigit "Lost in traslation" i sempre és agradable de veure-la. I ara encara més !!!

La fitxa de la pel·lícula.

Mireia Miró

Per norma prenc la iniciativa de les entrades del bloc. Procuro vessar-hi els diferents aspectes que em motiven o em criden l'atenció. Però en aquest cas prenc prestada una entrevista a la Mireia Miró que l'he trobada extraordinària, tot i que reconec que el títol és massa sensacionalista.

L'entrevista.