És de justícia...

... fer esment de les cròniques dels que sí van assolir el repte de acabar els Cavalls del Vent en menys de 24h.

He demanat permís i penjaré paràgrafs de les seves.

Anna:

Observo a Jordi no muy convencido y a Eduard, muy blanco y negativo. Deciden llegar al río y dar por terminada su aventura.
Es cuando empieza el efecto cadena. La gente se desanima, yo misma voy pensando en abandonar. Jaume T. comenta que tambien lo deja.
Hablo con él. Si se retira yo tambien.
Llegamos al río y comentamos que lo dejamos. Se une al abandono Carlos dice que si no sigue un grupo majo no quiere hacerlo.
Miro a Jaume T y no necesitamos palabras. Tenemos que seguir un poco más para ayudar a Guillem.


Guillem:

Mi estreno ha acabado mal, tubiendo que abandonar en el Serrat de les Esposses. Solamente de pensarlo me pongo de mala leche con migo mismo.
Fue llegar al Serrat de les Esposes y mirar el tiempo empleado desde Niu de l’Àliga, y me entró el pánico, la presión sub24, los nervios, las dudas; me atabalé muchísimo ya que observaba como el cojín de tiempo acumulado a favor se desvanecía. Así que tome la peor de las decisiones. Salí hacia Cortals de l’Ingla solo. Sin conocer el camino, y guiándome nada más con el roadbook de Editorial Alpina empecé la marcha. Sin reloj (el garmin no se encendia).


Eduard:

No tengo la sensación de haber fracasado, no la he tenido en todo el fin de semana; es más creo que tomé la decisión acertada. Hubiese sido una rémora para todo el grupo, sobre todo en el aspecto anímico. Iba muy mal de coco. Desde la mitad de la subida al Sant Jordi todo era negativo.



Jaume M:

Personalmente me he encontrado físicamente bien, se me hacía pesado en momentos puntuales el recorrido, iba escuchando los ánimos de Anna a Jaume T diciéndole que el próximo refugio decidíamos que hacer y así hasta que no tuvimos más refugios.


Jaume T:

Estoy muy contento, 2 días geniales, 7 amigos, unas cuantas aventuras y 23h42’ de marcha!! Soy sub24!!

Finalmente perdemos el camino del todo, no sabemos por dónde seguir, pero entonces, providenciales, vemos nuestro faro! Eduard y Jordi han subido a buscarnos, a la 1 de madrugada es todo un puntazo, sus frontales en la pista y más tarde sus gritos nos sirven de guía.


Carles:

Alguien cree en Dios?. Creo que el de ahí arriba hizo que en el último tramo de la travesía, coincidieramos con el grupo de Massa. Ya que si ocho personas, osease ocho focos de luz y 16 ojos, sufrimos lo que sufrimos, perdiéndonos varias veces, ya no me imagino que hubiera pasado si no nos hubieramos encontrado.

Francamente, nunca he vivido una situación tan límite y los pensamientos que tenía en esos momentos no eran muy agradables. Pero nunca dejé de confiar en ellos y sabía que de una manera u otra llegaríamos.

Temperatura gélida, viento espantoso, oscuridad total, cansancio, algunos de nosotros ya llevavamos mas de 40 horas sin dormir; yo, personalmente, al tener antebrazo derecho más sensible que el izquierdo notaba como éste se me estaba quedando dormido por lo que tuve que ir echando aliento de la boca sobre él y meterlo en el bolsillo de la chaqueta donde almenos se mantuvo estable.

Les darreres... ho prometo.

Ja per acabar amb el tema de U2 i deixar-vos de donar la tabarra, ara que queden poques hores pel concert, us penjo uns vídeos.

"Pride", la peça que me'ls va fer conèixer.




"With or without you", la que em va fer alçar del sofà, sortir al carrer i anar a comprar elprimer LP de vinil d'U2. Preciosa cançó que en directe tenen el rar do de destrossar-la. Esperem que enguany la brodin... perquè el que és el video... uffffff !!!




"Where the streets have no name". Em prodeuix un subidón sempre que l'escolto. Encara recordo minuts abans de la sortida de la Cursa dels bombers 2007. Vaig sortir ben trempat !!!




"Bad". La millor, la que més m'agrada. Brillant. Amb un in crescendo suau però continuat. Una delícia. S'"atreviran" a tocar-la sencera? És que darrerament la fiquen en un medley que no li fa justícia.

Magnífica

Amb els dies he anat familiaritzant-me amb les peces del "No line on the horizon".

Si amb les primeres audicions l'etiquetava de fluixet, ara que ja en duc unes quantes he de dir que té una peça extraordinària, "Magnificient", algunes de potables, i fragments de peces realment bons.

Es nota que hi ha hagut una producció molt acurada. Està ple d'intros que no tenen res a veure amb el tema, de sons de guitarra diferents (en això The Edge és un mestre, sense ser un gran guitarrista és un gran cercador de sonoritat) i un so que requereix un volum alt per apreciar-lo.

"Magnificent", una peça brutal. Per a mi la millor del disc... i en escreix. Doneu-li temps i l'apreciareu.

Open

He rebut algunes queixes de persones que volen, però no poden, deixar el comentari que desitgen.

Voldria dir que no ha estat fet expressament aquest filtratge, sino més aviat per una manca de coneixement de la configuració del servidor del bloc.

Avui que he tingut una estona he procurat modificar aquesta situació. Ara està open.

En breu sabré si és així.

Gràcies a tots que el seguiu.

Abandonament

Doncs no ha estat possible acabar l'intent de sub 24h dels Cavalls del Vent.

He abandonat !!!

Això que a priori és un fracàs, puc assegurar-vos que ha estat un encert total. No volia patir ni ser un llast per la resta, i veient que no anava fi ni físicament ni mental, el segon com a conseqüència del primer, he optat per plegar.

Però el millor de tot ha estat haver vist un esforç recompensat.

Viure i patir, ni que sigui una mica, com l'Anna, els dos Jaumes i en Carles arribaven sencers a l'Estasen és una victòria en majúscules.

Sóc incapaç de descriure les seves viscissituts, potser sóc egoïsta i m'ho guardo per a mi, no ho sé; però haver estat allí per donar-los un darrer cop de mà, m'omple.

No m'estendré més, no perquè els resti mèrits, sino perquè, si em deixen, penjaré les seves cròniques. És el mínim que puc fer. S'ho mereixen en escreix.

La fotografia del forfait no és real. Només són vàlids tres segells dels refugis, l'Estasen, el Gresolet i el Sant Jordi... però bé, tot i així fa il·lusió !!!

Equació

48 hores x inici sub24 de CV = cagalera + emoció + curiositat

Incompatibilitat

Efectivament, incompatiblitat a l'hora de preparar dues proves antagòniques, un 10.000 i una travessa pirenenca.

Ja veieu el crono de la cursa. Pensava que amb certa "comoditat" marcaria parcials quilomètrics sub4', però no. Al final no vaig baixar de 40 minuts, 40.03. Que no està mal, és una marca digne, però...

De fet ser antagònic significa això, que no s'assemblen en res. I vaig intentar fer-les "compatibles" i... tururut !!!

És que la muntanya torna lent l'atleta, sempre he escoltat. Potser tenen raó.

Vertigo

Cançó canyera de 2005 òptima per inciar qualsevol concert.

Amb una entrada com aquesta, i si el repertori és més o menys lògic, et guanyes al públic des del primer minut.

Al ritme de "uno, dos, tres,... catorze"... trempats. Sí, sí, catorze, en català, tal com ho va pronunciar Mr. Bono en la seva darrera visita.

Em direu provincià, però ressenyo que el video promocional d'aquesta peça es va gravar al delta de l'Ebre.

Fillola

Us presento la Bruna, la meva fillola.

Potser millor dir que en sóc el padrí, que meva denota propietat i no és així.

Doncs aquest és l'honor i el regal que m'han fet els seus pares, l'Àlex i la Nuski.

Intentaré complir amb les obligacions i per descomptat... malcriar-la.

Out of control

Inicio una sèrie sobre U2. No sé quant durarà, ni quantes peces penjaré, ni en quin ordre.

El motiu és intentar que l'Àlex vagi ben trempat al concert i s'oblidi de les cabòries anti-Bono... que també són les meves.

Sí, ja sabem que és el salvador del món, el que ens perdona la vida a diari, el personatge més influent (després de l'Sting i la seva croada amazònica) i l'enviat de les tenebres per il·luminar-nos el sender correcte.

Però U2 és molt més que la cara del Bono i de tots els missatges sectaris que ens llençarà durant el/s concert/s. U2 és una banda de rock i vibrem amb la seva música. O hem de recordar el 8 d'Agost de 2005 al Camp Nou?

Començaré per "Out of control", una peça de "Boy", el seu primer LP. I us penjo dos videos per comprovar com han evolucionat els seus moviments corporals a ritme de la cançó amb el temps.

Disfruteu-la.

Subidón si la toquen !!!

Gran Torino

Fluixeta, força fluixeta. Aquesta és la valoració que en faig... trista, és veritat.

Després de moltes setmanes de no trobar el moment per escapar-me a veure-la i després de molts comentaris, crítiques favorables i puntuacions altes em trobo una pel·lícula forçada, artificial, que costa de creure i amb moralina final. O sigui, la pitjor combinació.

La vaig veure en versió original i els subtituladors han estat tan originals amb alguns jocs de paraules que queden penosos. Per exemple, davant la incultura i incapacitat de l'actor central d'admetre que hi ha coneixement més enllà del que respresenta Amèrica, no entén alguns del noms no saxons: al personatge de Thao li "diu" atontao; i a l'ètnia hmong, jamón.

No m'estendré més... però si algun dels lectors vol debatre, n'estaré encantat.

Cursa de Pineda

La idea inicial, un cop aparcat el tema de la Marató, era preparar un 10.000 com a comiat de la temporada i la cursa escollida, la de Pineda.

Ara bé, pel mig va sortir l'opció de l'intent de recórrer els Cavalls del Vent en modalitat sub24h (cada cop que ho penso m'esgarrifa... però en positu... per si ho llegeix algun dels companys del repte).

Il·lús de mi pensava que podria combinar la preparació d'ambdues. I no !!!

Malgrat que m'han dit que anem ben preparats per Cavalls, no sóc del mateix parer; crec que, més aviat, un mica curts. I per Pineda?... Uffffffffffff, per Pineda. Malgrat que les sortides que hem fet han estat bàsicament caminades, i algun tram trotant, aquestes també provoquen desgast i fatiga muscular, motiu pel qual m'he hagut de "saltar" algun entrenament de qualitat de cara a Pineda, i d'altres no han sortit com pretenia. Però en fi... jo solet m'he enbolicat en aquesta fascinant aventura "eqüestre"

Res, procurar arribar ben fresquet a Pineda; donar el callo i que surti el què surti em donaré per satisfet si considero que m'hi he esforçat. És clar que això és el que es diu sempre a priori...

Estadi Olímpic, diumenge 7 de Juny de 2009

No hi seré present però hi tocaran els AC/DC.

Una de les bandes de rock més llegendàries de la història de la música.

Juntament amb els The Ramones no tenen cap balada en el seu repertori.

I com a mostra la fantàstica "Highway to hell".

Sub24 hores

Definitivament sembla que ha pogut més la seducció que l'enteniment.

L'animalada d'enguany es diu intent sub24 hores per recórrer la travessa Cavalls del Vent; ja hi estic inscrit. I si encara no, n'estaré en breu.

He dubtat moltes vegades, i fins i tot havia pres la decissió de no fer-la; però uns dies de descans després de la Marxa dels 7 cims, i comprovar que la idea em seduïa força, m'he deixat arrossegar i ara ja no hi ha volta enrere.

Al contrari, estic prou engrescat i amb molta curiositat. No sé ben bé amb què em toparé, ni si el desgast que suposa estar en marxa 24 hores serà superior al gaudi, però m'arrisco. Sino, el meu gurú, m'ha dit que em penediria. I és clar, cal fer-li cas.

Fa uns mesos vaig escoltar una entrevista a l'Eduard Punset; comentava que no calia tenir tota la informació abans de prendre la decisió. I així ho he aplicat. També li "vaig fer cas" abans de decidir-me a anar a Liverpool i va ser un encert !!!

A mi que m'agrada tenir-ho tot lligat i més o menys previst em sorprenc prenent decisions poc assenyades. Estaré madurant?

Marxa 7 cims

Amb els minuts la banyera va començar a tenir l'aigua tèrbola. Pedretes, sorra, palets, fulletes, pols, ... tot va passar del meu cos a l'aigua sense esforç. Però tocava fregar una mica per acabar de desprendre'm de tota aquesta brossa variada que m'acompanyava.

El meu turmell és el segon començant per l'esquerra i puc confirmar que després d'aquesta immersió a la banyera m'ha quedat com tocava... color de pell amb uns quants pèls i esgarrinxades.

Bé la culpa de tot plegat va ser la Marxa dels 7 cims organitzada pel centre Excursionista del Penedès. Una marxa de 58.8 km tot fent honor, "coronant" aquest número de cims i algun collet de propina. En total uns, quasi, 5000 metres de desnivell positiu invertint onze hores i mitja a un ritme d'anar fent, sense sortir a competir-la i aturant-nos als avituallaments no només a respondre forces si no també a arreplegar força fruits secs, beguda, pa amb tomàquet i embotit, fruita...quasi bé podria dir arrasant les taules parades.

També la podria anomenar la Marxa de la Coca-cola. Aquesta beguda estava present en tots els avituallaments i jo que no en sóc bebedor habitual, si no més aviat al contrari, vaig tenir com un desfici. I apa !!! Coca-cola gola avall.

Parlo en plural perquè vam constituir un equip que, amb més o menys estira-i-arronsa, anàvem plegats. L'anomenat Comando Senglar: la Princeseta, el Comandante Rojals, en Xino, en Psycho i un servidor... tot plegat amb el major carinyo... i si algú s'ofèn ho modifico ipso facto.

Comproveu que les onze hores donen per a molt temes i el del rebateig dels integrants n'és un.

Marxa de poca dificultat tècnica, amb algun tram difícil, però que el Sol i la calor que va fer van condicionar les prestacions. Inicialment havíem calculat que trigaríem unes 10 hores... vam fer curt. Ja se sap... les previsions. I és que quasi 60 km és tralla, sobretot si no has preparat específicament la prova.

Malgrat la quilometrada va haver-hi trams que trotàvem tot i que pensava que les cames dirien "no !!!". Això vol dir que algun bagatge atlètic queda en aquest corredor "convertit" en marxador ocasional.

En breu penjaré fotos, us les dec.