Doncs no ha estat possible acabar l'intent de sub 24h dels Cavalls del Vent.
He abandonat !!!
Això que a priori és un fracàs, puc assegurar-vos que ha estat un encert total. No volia patir ni ser un llast per la resta, i veient que no anava fi ni físicament ni mental, el segon com a conseqüència del primer, he optat per plegar.
Però el millor de tot ha estat haver vist un esforç recompensat.
Viure i patir, ni que sigui una mica, com l'Anna, els dos Jaumes i en Carles arribaven sencers a l'Estasen és una victòria en majúscules.
Sóc incapaç de descriure les seves viscissituts, potser sóc egoïsta i m'ho guardo per a mi, no ho sé; però haver estat allí per donar-los un darrer cop de mà, m'omple.
No m'estendré més, no perquè els resti mèrits, sino perquè, si em deixen, penjaré les seves cròniques. És el mínim que puc fer. S'ho mereixen en escreix.
La fotografia del forfait no és real. Només són vàlids tres segells dels refugis, l'Estasen, el Gresolet i el Sant Jordi... però bé, tot i així fa il·lusió !!!
Jordi !
ResponEliminaEts un fenòmeno ! em trec el barret !!
S'ha de ser molt valent per posar-se a davant dels cavalls del vent .... i s'ha de ser molt valent per deixar-ho per un altre dia.
Felicitats per les teves vivències en primera persona.
Salut !
Edu, gràcies. No veig la valentia enlloc, però s'agraeix el comentari.
ResponEliminaEl què hi ha ara és certa frustració, malgrat que continuo pensant que vaig optar per la millor decisió.
Fins ara.
Fustració !!! Ni pensar-ho !!!
ResponEliminaNo era el teu dia i els cavalls has de poder disfrutar de tot moment. Per fer-ho en males condicions ( com era el teu cas ) millor no fotret el pallisson ...
Ai !! Aquesta febre groga.
Tornaràs a provar-ho amb el Nemo ? ...... Tens l'espineta clavada ?
Caloreta
Jordi si vols ho tornem a provar. Tinc l'espina clavada i fins que no me la tregui no pararé.
ResponEliminaCom a mínim he de saber patir. Si ho deixo estar que sigui per esgotament, no per problemes de cap
Anònim, no pretendràs que quedi amb tu sol a la muntanya sense saber qui ets. I si ets un psicòpata? Jajajaj...
ResponEliminaFins ara.
Jo no considero adient parlar de "fracàs", però no sóc ningú per opinar.
ResponEliminaAra tens la sort de poder-te tornar a plantejar el repte, les muntanyes no es mouen pas. Almenys a la nostra escala!
Endavant!
Jordi, a la muntanya no hi ha fracasos, com vam poder comprobar, no es cap joc, i has d'anar-hi en plenitut de facultats.
ResponEliminaAbandonar es molt dur, ho dic per experiencia propia. Si realment ho veus com un repte, ho aconseguiras!, no tinc cap dubte, estàs sobradament preparat. Si no et repta, dificilment trobaras la força per fer-ho.
El temps et dirà si t'ha infectat el virus CdV, i si es així... es questió de temps!!!
... i gracies per estar allí
xinoxano