J.D. Salinger

Ha mort en J.D. Salinger.

L'escriptor nord-americà autor d'"El vigilant en el camp de sègol". Una novel·la que narra les viscistuts d'en Holden Caufield; una novel·la de culte; una que em va gradar força quan vaig llegir-la ara fa temps i en castellà. He estat temptat de rellegir-la, en versió catalana, però em dóna una mica de basarda. I si no m'agrada? I sino la disfruto? I si menallevo el bon record que en tinc?

"Franny i Zooey" és una altra obra seva llegida. Deliciosa. També en guardo un excel·lent record.

No puc fer crítica literària, no en sé, però puc dir que la seva prosa era diferent. No ho argumento, no en sé. La disfrutava, que és l'important.

De la seva vida privada ho desconec tot. Procuro ser fidel a la seva voluntat de no obrir-se a l'opinió pública i ser fins i tot esquerp amb la societat. No el jutjaré.

Mentre, continuaré plantejant-me si rellegeixo la seva obra.

Iniestazo

Es cumpleix el 9è mes de la classificació del Barça per la Final de la Champions 2009. Va ser aquell xut de l'Inisesta a l'últim minut a Standford Bridge que va entrar per l'escaire.

Aquest fet, sembla ser, va desencadenar una eufòria genital de la qual es veuen ara els resultats, un increment de la natalitat. Sorprenent.

Article d'El Mundo Deportivo.

Àngels

Música de post.

Malgrat anar acompanyat de dos àngels aquest matí a la Cursa de Sant Antoni, l'Àngel i en Manolo, que s'han portat de maravella donant-me ànims, consells i renyent-me, no he marcat el crono que tenia en ment i que més o menys els entrenaments indicaven.

Per tant una sensació agredolça. És la meva tercera millor marca en un 10mil, però... no és suficient per satisfer-me.

Tot i que el recorregut el podríem qualificar de ràpid i l'estratègia ha estat correcte, la segona de les dues vegades que hem pujat el Paral·lel se m'ha ennuegat força, perdent l'opció de córrer-la en 38 minuts. Una llàstima perquè ho tenia força coll avall. Temps final 39.01.

Per tal de que no manquin àngels i sempre estem envoltats d'ells o elles (no sé fins quin punt són d'un sexe o altre, o asexuats) un llista per relacionar-nos amb el que més correspongui.

Jimmy Hendrix.

Dave Matthews Band.

Texas.

Robbie Williams.

U2.

Eurythmics.

Forat

Reconec que no és paràmetre massa útil, encara que sí objectiu.

Tampoc dóna informació de l'estat de forma d'un mateix. Però he guanyat un forat al cinturó i acostuma a passar-me quan començo a estar fi.

L'altre factor és quan la mare em comenta que estic xupat de cara. Encara falta per aquest estadi... suposo que coincidirà amb les setmanes de màxim volum de cara a la Marató de primavera.

Haití

No cal ni dir-ho, però tot el meu suport des de Catalunya per els damnificats del terratrèmol. La meva ajuda és insignificant, un ingrés al banc, però entre tots...

Com a contrapunt a la tragèdia a través de google maps pots veure a temps real com de devastat a quedat el pais i la capital Port-au-prince. Quina paradoxa tecnològica !!! En ple segle XXI som incapaços de prediure els sisme però un cop produit sí les conseqüències.

Ebuya

Joseph Ebuya, vencedor del cross d'Edimburgh... i en Bekele, quart !!!

Bestial foto. Pel contrast de colors com per las plasticitat d'aquest atleta, i també pel paisatge.

Música

No surto a entrenar amb música... mai des d'un primer cop en què als cinc minuts tenia unes ganes boges de llançar els auriculars i el walkman de k7 (sí, ja fa uns anys); no sabia què fer-ne.

A més, malgrat aquest article, considero que la música pot desvirtuar l'entrenament, anant a més o menys ritme en funció de la cançó... tot i que diuen que és el "responsable" d'allarga-lo.

Però com que cada dia em passo moltes hores de queixes i explicacions infundades m'agrada el silenci del rodatge. No és que defugi la companyia, però gaudeixo de sortir sol i complaure'm amb la meva respiració ofegada.

Lasse Viren

Finlandès. Primer atleta de fons del qual en tinc record.

4 ors olímpics en dos jocs consecutius (Munic '72 i Montreal '76) en 5 i 10mil metres. En aquells anys l'eclosió dels atletes africans era més aviat escassa, n'hi havia, i els trobàvem en llocs davanters, però no era la massificació actual.

En Lasse, d'estampa quasi bé anorèxica, va ser dels primers que aplicava mètodes d'autotransfussió sanguínea. Es passava temporades a Mèxic entrenant en alçada i en el seu pic de forma s'extreia sang que s'injectava el dia de competició. En aquells anys, aquesta pràctica no era considerada dopatge però sí poc elegant; però com que no estava regulat això de l'"elegància" no va ser sancionat.

També és remarcable, ara en l'àmbit atlètic, la final de 10mil a Múnic; tot i caient en les primeres voltes (segon 23" del vídeo, justament quan sonen els cors soviètics) va ser capaç de remuntar, guanyar l'or i acosneguir el rècord del món. Impressionant !!! Un moment atlètic per recordar.

Destorronitza't

Aquests dies estic veient una publicitat força enginyosa d'una cadena de centres fitness. He vist dos eslògans, destorronitza't i despolvoronitza't.

Estic convençut de que és prou incisiva i alhora real. Però, perquè aquests excesos? Entenc que són unes dates important per a molts i que hi ha celebracions; i també entenc que els àpats siguin de viandes excelses i sucoses; més qualitat, sí... però perquè tanta quantitat? Se m'escapa. No ho entenc.

Enguany no ho recordo, però en anys anteriors els dies previs a Nadal venia gent a pesar-se per comprovar que havien perdut una mica de pes. Pes que volien recuperar de manera pantegruèlica durant les dies següents. No ho entenc. Se m'escapa.

No, més no !!!

Sembla ser que torna el fred de debó. Aquell que tant poc m'agrada.

I a sobre acompanyat de pluja. !!! Grrrrrrrrrrrrrrrrrr...

Com que el vent bufa per la "meva" zona, els tres elements formaran un còctel molt atractiu per sortir a entrenar. Segur que li cerco un encant a les properes sessions.

Les disfrutaré?