Finlandès. Primer atleta de fons del qual en tinc record.
4 ors olímpics en dos jocs consecutius (Munic '72 i Montreal '76) en 5 i 10mil metres. En aquells anys l'eclosió dels atletes africans era més aviat escassa, n'hi havia, i els trobàvem en llocs davanters, però no era la massificació actual.
En Lasse, d'estampa quasi bé anorèxica, va ser dels primers que aplicava mètodes d'autotransfussió sanguínea. Es passava temporades a Mèxic entrenant en alçada i en el seu pic de forma s'extreia sang que s'injectava el dia de competició. En aquells anys, aquesta pràctica no era considerada dopatge però sí poc elegant; però com que no estava regulat això de l'"elegància" no va ser sancionat.
També és remarcable, ara en l'àmbit atlètic, la final de 10mil a Múnic; tot i caient en les primeres voltes (segon 23" del vídeo, justament quan sonen els cors soviètics) va ser capaç de remuntar, guanyar l'or i acosneguir el rècord del món. Impressionant !!! Un moment atlètic per recordar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Lasse Viren estava predestinat a ser qui va ser. Per condicions físiques naturals, per entrenament i per les pràctiques poc "elegants" que li van permetre arribar a tenir un hematòcrit entre el 70 i el 80% (tot el que supera el 50% ja resulta un perill per a la salut).
ResponEliminaA mi m'emociona més Mariano Haro (de vermell al vídeo). Quatre vegades seguides subcampió del món de cros, a Múnic va ser qui va llançar la cursa i qui la va trencar. Ell va dur la cursa a ritme de rècord del món i només Viren, el belga Puttemans i un etíop, de qui no recordo el nom, el van poder seguir. Tots tres el van vèncer i va arribar quart. Mariano Haro era pur coratge; sempre li va faltar aquell punt de qualitat necessari per vèncer en una gran competició.
Hi ha qui ha dit d'ell que era el Poulidor de l'atletisme. Per a mi era com un Claudio Chiapucci. Tot força; tot cor. Emoció.
No tinc notícies que entrenés a Mèxic; potser sí. On si anava era a Bogotà i a Kènia; i sobretot a Font Romeu, on el vaig veure entrenar un parell de cops als anys 70.
Jo, que no m'entero gaire d'atletisme, he estat veient el vídeo pensant que era un vídeo d'una marató (sí, he llegit ràpid el teu post, ho confesso) i alucinant pels ritmes de la cursa ....
ResponEliminaJa ho he dit que no m'entero gaire d'atletisme ... Lasse Viren, ni flowers; el Mariano Haro pensava que era ciclista ....
Prometo enmendarme.....
També el podries haver vist a la marató, no a aquest ritme, és clar. Als Jocs de Montreal, 18 hores després de guanyar l'or en el 5.000, va córrer també la prova de marató. Va fer 5è amb 2h13'11"
ResponEliminaEnric, això de que el vas veure en directe a Font Romeu, m'ho has d'explicar.
ResponEliminaBego, suspesa !!!
Fins ara.
Je, je, je... Se'ns acumula la feina, Jordi.
ResponEliminaQuan torni de les meves vacances pagades per la Seguretat Social, t'explicaré amb quin ull ho vaig veure, si amb el bo o el dolent.