... de la Marató de Copenhaguen s'esdevinguerem el primer rodatge regeneratiu posterior.
Aquesta podria ser la síntesi de l'aventura danesa.
Un fracàs.
Però d'aquestes vivències s'aprenen nous conceptes que espero poder aplicar en un futur. No sempre m'he de fotre contra les circumstàncies i menjar-me-les. Arribarà el dia que seran un obstacle nimi. I sortirà cara !!!
dilluns, 31 de maig del 2010
divendres, 21 de maig del 2010
Als que...
... m'aconsellen adequadament.... m'animen amb energia.
... pregunten pels entrenaments.
... qüestionen la capacitat del meu cap.
... m'escolten les cabòries que destil·lo.
... cuiden els meus músculs.
... formen part dels meus dits.
Moltes gràcies a tots !!!
Part de l'esforç és responsabilitat vostre.
dijous, 20 de maig del 2010
La memòria de les cames
Després d'una preparació atípica per la Marató de Copenhaguen ara que només resten 3 dies, i un entrenament, espero que aquestes cames tinguin prou memòria rítmica per afrontar-la amb garanties.
Això de la memòria de les cames és un concepte que desconeixia i que he après aquesta setmana. Me l'han ensenyat persones que de córrer i preparar Maratons en saben. Els he escoltat i hi confio amb el què m'han dit.
Per tant apel·lo a tot l'entrenament que duc a sobre, als coneixements que he adquirit, al descans que m'he autoimposat i a la motivació creixent dels darrers dies. Només resta que el meu dubtós cap no faci de les seves... però com que penso vigilar-lo...
dissabte, 15 de maig del 2010
Oblidant Viena...
A l'igual que l'Eliud Kiptanui estic intentant oblidar Viena, i també el volcà islandès de nom impronunicable.
L'Eliud havia de córrer la Marató de la capital d'Àustria i davant la impossibilitat va optar per la de Praga tres setmanes després. No només la va córrer, sino que el seu registre va ser millor marca personal, la va guanyar i amb 2h5'39" es situa en els primers del rànquing d'enguany.
Fàcil. Només cal allargar unes setmanes més l'entrenament.
Serà un presagi?
Copenhaguen m'espera !!!
dimecres, 12 de maig del 2010
Companyia
Darrerament surto no surto sol a entrenar. Cosa molt estranya en mi; malgrat no defujo que m'acompanyin, qui realment està al meu costat són l'ombra, el Sol, els ritmes, els panteixos,...
Però ara no; ara, gràcies a la meva neurona musical, vaig amb el coet de l'Allyson.
És clar que m'agradaria anar amb l'altre Allyson, la Felix, la velocista, amb la seva gràcil i fràgil figura, a punt d'esquerdar-se, i tan allunyada de les musculoses sprinters de l'actualitat... amb igualtat de prestacions. I espero que no canviï la seva estètica
L'Allyson Goldfrapp, en canvi, sí ha canviat. Després d'anteriors CD plens de pop electrònic de difícil digestió ara s'ha passat a la comercialitat més absoluta, amb una sonoritat vanheliana en els seu acopmpanyament de teclats. Però continua igual d'enigmàtica i encisadora.
De moment m'acompanya... i això ja és molt.
Però ara no; ara, gràcies a la meva neurona musical, vaig amb el coet de l'Allyson.
És clar que m'agradaria anar amb l'altre Allyson, la Felix, la velocista, amb la seva gràcil i fràgil figura, a punt d'esquerdar-se, i tan allunyada de les musculoses sprinters de l'actualitat... amb igualtat de prestacions. I espero que no canviï la seva estètica
L'Allyson Goldfrapp, en canvi, sí ha canviat. Després d'anteriors CD plens de pop electrònic de difícil digestió ara s'ha passat a la comercialitat més absoluta, amb una sonoritat vanheliana en els seu acopmpanyament de teclats. Però continua igual d'enigmàtica i encisadora.
De moment m'acompanya... i això ja és molt.
dimarts, 11 de maig del 2010
Porters
Sempre m'ha sembla fascinant com la moda pren un camí i no un altre. De perquè es ven més un disseny durant la temporada, o un color.
De fet, trobo que els que marquen tendències són autèntics "genis" perquè mouen l'estètica de milions de persones arreu del món.
Quina gran capacitat !!!
Però pensava, i anava errat, que eren les marques les que condicionaven el mercat, o algun gurú de la moda o inclús proveïdors; inclús els trend hunters. I no.
De fet, trobo que els que marquen tendències són autèntics "genis" perquè mouen l'estètica de milions de persones arreu del món.
Quina gran capacitat !!!
Però pensava, i anava errat, que eren les marques les que condicionaven el mercat, o algun gurú de la moda o inclús proveïdors; inclús els trend hunters. I no.
dijous, 6 de maig del 2010
Ja era hora !!!
Després de dos intents previs, esbotzats per situacions surrealistes i inversamblants, per fi he pogut estrenar en competició la samarreta de CEAC.
Aquests dos intents van ser a Súria, la Santa Bàrbara Race, i a Viena, la Marató.
Una samarreta que em cau bé i és petit homentage merescut als CEAC... que darrerament sembla que els estigui lloant molt. Massa?
Ja era hora que l'estrenés !!! I aquesta va ser al Cros d'Artés; una cursa que es celebra cada primer de Maig per camins de bosc, no massa dura ni tècnica. Molt agradable i amb una baixada final espectacular per poder anar a tot drap !!!
Tenia ganes de disputar-la, sobretot després de les bones referències de l'Anna i l'Edu. I no he estat ni mica defraudat. Tot i ser de muntanya és un traçat prou ràpid.
Per l'any vinent tinc un alicient més, a banda de repetir i gaudir. Sembla que s'han picat amb mi, per saber qui és més ràpid els tres darrers km, els de baixada. Se'n recordarà la reptadora o farà l'orni?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
