Després d'una preparació atípica per la Marató de Copenhaguen ara que només resten 3 dies, i un entrenament, espero que aquestes cames tinguin prou memòria rítmica per afrontar-la amb garanties.
Això de la memòria de les cames és un concepte que desconeixia i que he après aquesta setmana. Me l'han ensenyat persones que de córrer i preparar Maratons en saben. Els he escoltat i hi confio amb el què m'han dit.
Per tant apel·lo a tot l'entrenament que duc a sobre, als coneixements que he adquirit, al descans que m'he autoimposat i a la motivació creixent dels darrers dies. Només resta que el meu dubtós cap no faci de les seves... però com que penso vigilar-lo...
Certament, les cames tenen memòria. Si la preparació és bona, ens duen al ritme desitjat sense comprometre la capacitat adquirida durant l'entrenament. Si no ho és, es cau fulminat quan s'esgota la capacitat muscular: hem gastat tota l'energia en un ritme que no som capaços d'aguantar gaire temps, tot i que les nostres cames el saben dur.
ResponEliminaMolta sort a Copenague, Jordi. I com molt bé dius: vigila el teu cap, perquè les teves cames aniran soles.
Et sortiràs! Sort i abraçades!
ResponEliminaPau.
Fés el favor d'apretar el culet diumenge! has entrenat molt, i molt bé! així que ja saps!
ResponEliminaAh! records a la Sirenita, ai no que és a Shanghai!!! hahah!!!
Joan
Enric, tinc present les teves recomanacions. I penso seguir-les.
ResponEliminaPau, collons quina confiança !!!
Joan, una apretada de culet anirà dedicada.
Gràcies a tots tres. Fins ara.
Molta sort Jordi !!!
ResponEliminaJoan, més que una apretada de culet necessita patir, per tant, deixa't estar d'històries i de disfrutar. Una competició per buscar marca és una competició per patir, per tant et desitjo que pateixis molt, moltíssim i ja veuras com la recompensa serà molt gran.
ResponEliminaNomés seran dues hores de patiment.
Un que t'estima molt.
D'acord, acceptem que les cames tenen memòria però i el cap ? el cap se suposa que també. Per tant, cap i cames preparats per a "recordar" tot l'entrenament.
ResponEliminaMolta sort! i a gaudir/patint.
Un que no t'estima tant.
Edu, l'espero, però sobretot la buscaré.
ResponEliminaÀlex, l'estima es mesura en el grau de aptiment. És aquest el missatge?
Jim, efectivament, intentaré recordar-ho.
Gràcies a tots !!! Fins ara.
estima i patiment poden estar directament relacionats, però qui patirà diumenge ets tu. Jo estaré neguitós.
ResponEliminaBé, ara que hi penso jo també patiré les mateixes hores que tu, però no per tu, si amb les meves cames a Gavà. I les meves encara són massa joves o verges per tenir prou memòria.
Vaja, no sé si arribo tard per desitjar-te sort, que també és un factor que pot ser decissiu a una marató... De la resta, ja confio que ho faràs tant bé com saps i ho has preparat. Quan toqui patir, si més no, recorda que això ho fem perquè ens agrada, aleshores seràs feliç amb aquest patiment!!!
ResponEliminaM'agrada que et posis roba a conjunt dels teus peus... és clar que et falten els manguitos.
ResponEliminaSegur que t'anirà de conya però ja saps que penso, no hauries ni de pensar que el teu cap és dubtós sinó estar convençut del seu poder.
Gaudeix