Efectivament, incompatiblitat a l'hora de preparar dues proves antagòniques, un 10.000 i una travessa pirenenca.
Ja veieu el crono de la cursa. Pensava que amb certa "comoditat" marcaria parcials quilomètrics sub4', però no. Al final no vaig baixar de 40 minuts, 40.03. Que no està mal, és una marca digne, però...
De fet ser antagònic significa això, que no s'assemblen en res. I vaig intentar fer-les "compatibles" i... tururut !!!
És que la muntanya torna lent l'atleta, sempre he escoltat. Potser tenen raó.
Ei !!!!!
ResponEliminaJa podies haver apretat una mica el cul i baixar aquests 4 segons, no ? després la culpa la té la muntanya ....
Au, que està molt bé la marca. No et queixis tant que molts la voldrien !
Salut white coat !! never use a scissors !
Eduard.
"la muntanya torna lent l'atleta"... ve't aquí, ara ho entenc tot!
ResponEliminaDes del balcó
Edu, las meva configuració racing de la pantalla del rellotge no hi consta el temps total... potser seria qüestió d'arranjar-ho.
ResponEliminaImma, ben trobada !!! Ara t'expliques moltes de les incògnites del fet de córrer, no? Gràcies pel comentari
Jordi ! potser seria qüestió de córrer sense rellotge ....... sensations man !!!!!!!!!!!
ResponEliminaJo vull una foto de la meva arribada tant xula com la teva ......
ResponEliminaCaloreta