Campus evolution

Maquíssimes !!!


Música del post.

Petits plaers

El passat diumenge vaig tenir l'oportunitat de poder compatir un entrenament per Collserola, els meus barris, amb l'Edu i en Manolo.

Per un, que acostuma a entrenar tot sol, sentir pateinxar a aquest parell, que són més ràpids, és un petit plaer. I si li sumen a la situació brams com "Esto es una encerrona"... el plaer ja és majúscul.

Després dutxa i dinar. Però un dinar quilomètric. Iniciant-lo poc abans de les quatre i acabant-lo vora les nou !!! Sobretaula? Sí, però canviant de local. Vam passar de japonés a pizzeria, i per rematar-ho, unes tapes. I és clar, la tertúlia es va allargar... amb la presència de l'Anna.

Què vaig fer diumenge? Entrenar i dinar. Sí, però va ser un petit plaer immens.

En Joe és prou explícit.

20 d'octubre de 1968

En Kip Keino feia tard. L'autobús que l'havia de dur a destí estava aturat en un merder de tràfic, característic de cada vespre a la ciutat de México DF.

Així doncs va saltar de l'autobús i va començar a recórrer la distància que el separava del seu destí, destí tan geogràfic com emocional. El geogràfic, l'Estadi Olímpic; i l'emocional, ser campió olímpic de 1500m.

Aquell tram que el separava del tartán el va usar com escalfament de tan just que arribava per córrer la final. Increïble una correguda entre els cotxes és el pas previ a ser campió olímpic !!!

Era el 20 d'octubre de 1968.

Aquella era la seva tercera final durant aquells dies d'octubre. Va haver d'abandonar, per problemes estomacals quan encapçalava els 10.000m i restaven tres voltes, i va quedar segon en els 5.000.

Va passar el primer parcial de 800m massa ràpid en aquella alçada, segons els experts. Inclús per ell, habituat a entrenar a la meseta del Rift a Kenya. No aguantaria, continuaven dient els experts. I no només va aguantar, sino que va fondre al seu màxim rival, en Jim Ryun, i arribant amb més de 20 metres de distància.

El seu temps, 1.34.86... el segon més ràpid de la història fins llavors.

Kip Keino pesava i media més o menys el mateix que jo, kg o cm amunt o avall. Potser tinc opcions de ser campió olímpic...

Ah! I no tenia entrenador... s'entrenava ell.

Impressionat.

4 anys més tard va guanyar l'or en 3.000 obstacles a Munich.

Dopatge tecnològic

Voleu llegir aquest article?

Ho podem considerar dopatge? Tecnològic?

No és això generar una avantatge més enllà de l'entrenament?

Per mi, sí.

I a on està el límit?

L'espècie humana no està adaptada a nedar o córrer; sí a caminar. Si haguéssim evolucionat per ser corredors, segurament, ens desplaçaríem amb les quatre extremitats. Malgrat això ens desplacem en un medi, el terrestre, pel qual estem adaptats i així podem trempejar prou bé l'opció de córrer.

Però al medi aquàtic... ai, el medi aquàtic. Ja es veu que qualsevol avantatge ens transforma; al no estar adaptats ens convertim en "ràpids".

No sé si en l'àmbit de l'atletisme sortirà alguna avantatge com per guanyar tant. Ho dubto, però...

No line on the horizon

Doncs ja el tinc !!! I adquirit legalment. Res de baixar-me'l de la xarxa.

No sóc "pirata", però, malgrat els preus, no m'importa gastar-me'ls quan crec que val la pena. I aquest és un dels grups dels quals tinc la discografica completa... i més.

He comprat una limited edition amb accés a una pel·lícula... que encara no he vist. I també un llibret amb fotos, que només he fullejat.

Tot molt maco, tot molt ben empaquetat, però la primera audició ha estat decepcionant. Trobo que les peces són vulgars, no els trobo cap de les gràcies musicals que m'havien enganxat anteriorment a aquest grup.

Em calen més audicions. Sempre recomano tres com a mínim abans d'emetre judici.

M'aplicaré la recepta.

Tant si m'agrada com sino l'entrada per anar al Camp Nou el 30 de juny ja la tinc. I la companyia, també. Oi Joan?

Primer aniversari

Així és; primer aniversari de la Marató de París. De la Marató "perfecte", de la cursa rodona.

Això que sembla tan difícil d'aconseguir ho vaig obtenir el passat 6 d'Abril de 2008.

En aquella jornada tots els paràmetres que conflueixen en la Marató van ser favorables; la preparació, la mentalitat, les ganes, la climatologia, les sensacions, el recorregut. Tot. Absolutament tots els astres en van ser aliats.

Podria interpretar-se com una pedanteria, però va sortir tot tan rodó que vaig catalogar la cursa com a "fàcil"... i això que una Marató mai n'és !!!

Vaig aconseguir marca, el meu ansiat sub3h10'; vaig doblar, inclús uns 40" més ràpida la segona meitat que la primera; i alhora, em vaig demostrar que apropar-me a les 3 hores no era una entelèquia.

Sempre hi ha algun però; avui no corresponen.

Inclús la tarda abans vaig poder fer una miqueta el guiri. Suficient per no cansar-me; suficient per comprovar que aquesta ciutat continua sent tan maca com la recordava; i suficient per adonar-me'n de que tinc ganes de recórrer-la una vegada més.

Aviat... espero.

Duplicity

Duplicity.

Malgrat no tingui una nota molt alta a l'IMBD considero que és prou interessant.

Podria catalalogar-la d'espionatge industrial amb un rere fons romàntic.

Una mica enrebassada, cal estar atent, doncs hi ha un grapat de personatges i situacions en flashback. I també un pèl ensucrada.

M'han quedat alguns serrells pendents per a què em quadri tot.

El guió està força ben treballat, no obstant, com sempre ocorre, algun gir gratuït per enllaçar-ho i que no grinyoli.

Actors solvents... no guanyaran premis ni els citaran com els millors de la temporada.

I el final un mica inesperat, que és d'agrair.

Sèries curtes

Des de feia un bon grapat de setmanes que no entrenava sèries curtes com les d'avui. Una combinació de 500, 300 i 200m. Molt divertit !!!

Entrenament curt i intens. M'agrada.

Aquest és el primer entrenament de qualitat d'un petit cicle d'unes quantes setmanes de cara a agafar una miquesta de xispa a les cames.

L'objectiu és inscriure'm a alguna cursa de 10km i cercar un registre una mica digne... del qual pugui sentir-me satisfet. Busco més sensacions que no pas obsessió per un temps. No obstant si milloro marca... benvinguda serà !!!

Potser estic madurant... els registres no m'agobien tant com abans. És un bon senyal.

La padrina

Sessió de massatge. En teoria, de descàrrega; a l'hora de la veritat ha estat un patiment. He vist la de la padrina !!! I a més m'he "escapat" en algun instant.

Malauradament no hi ha fotografies d'aquest magne moment. Llàstima.

Les darreres sessions les estic passant una mica magres. No sé si el llindar de dolor l'estic baixant o bé que tenia les cames molt carregades. Ja dono per segur que les mans d'en Dani fa les seva feina a consciència. No en dubto. La de problemes que m'ha solucionat... i els que encara ha de resoldre.

Publicar entrada