Esfereïdor

Música de post.

Aquesta foto ha guanyat el primer premi en la categoria de notícies de Poy Denmark. És d'en David Hogsholt.

La trobo esfereïdora !!!

A part de que tècnicament és magnífica, la sobrietat del B/N, l'enquadrat en diagonal, el contrast dels grisos, el que reflexe em posa els pèls de punta.; el moment en que l'amiga li punxa cocaïna directe al coll al mig de la ciutat de Copenhagen, davant de tothom, sense importar "l'escena" que estan executant. Un exemple més de que la droga arrasa amb tot el que se li posi per davant.

Per si voleu llegir la notícia sencera i el que explica l'autor la trobarereu aquí.

... i en Neal era blanc !!!

11 d'Octubre de 2008, mor en Neal Hefti. Fa un any i un dia.

Un dels millors arranjadors de jazz i col·laborador d'en Count Basie, un dels gran binomis de la història de la música. Encara que inicalment va ser trompetista amb els anys va dedicar-se més a la composició.

Fa uns dies remenant entre piles de Cd's vaig ensopegar amb un (el d'aquestes línies); la portada mostra el binomi citat. I amb la sopresa de que en Neal era blanc !!! Quina paradoxa. El jazz, la música negra per excelència... i a mi el que em "posa" és un de blanc.

Conyes apart, aquest músic passarà a la història com el compositor d'una melodia molt coneguda per tots. Aquesta.

No obstant el valoro per composicions com "Lil' darling".



Si algun dels lectors sent curiositat la meva recomanació és per un CD titulat "Atomic Mr. Basie", una sobèrbia col·lecció de 17 peces extraordinàries, sino recordo malament. No us decebrà.

Els "meus ferros"

Boyle i Smith

He titulat el missatge amb els cognoms de dos dels il·lustres cinetífics de la imatge. El de la dreta no interessa... i no pas pels seus estudis.

Els dos senyors saxons són Willard S. Boyle i George E. Smith, que fins fa vint-i-quatre hores desconeixia que existien, guanyadors del premi Nobel de Física d'enguany.

El motiu pel qual són protagonistes en aquest espai és que són els creadors del circuit semi-conductor d'imatge CCD (Charged Coupled Device), la base del sensor de ls càmeres digitals de fotografia... un dels meus estris favorits !!!

Què faria anant pel món sense la càmera? Res.

Per tant, des d'aquest raconet del ciberespai, moltes gràcies Boyle i Smith.

De Sant Cugat a El Maresme

Aquest ha estat el meu recorregut esportiu del dia d'avui.

Pel matí a St Cugat, a córrer la Mitja; feia sis mesos que no en corria cap i estava una mica "espantat". Ignorva quines serien les sensacions i les prestacions; em trobaria còmode amb les Asics Cumulus que estrenava en competició? Sabria manetenir el ritme de 4.30"/km durant tota la cursa? Massa incògnites que al final s'ha resoll favorablement. Les Cumulus bé, les molèsties a la planta del peu me las ha provocat l'arruga del mitjó... com si no tingués experiència per fer una errada com aquesta.

Però ressalto les prestacions; 1.33.03, el que equival a una mitjana de 4.25"/km. Mai havia anat tan ràpid a principis d'Octubre. Ignoro què significa... però estic satisfet i també soprés. M'agraden aquestes sorpreses.

Un cop acabada la matinal, cap a El Maresme !!! S'hi celebrava l'Iron Man de Calella. Ufffffffffff... impressionant el què comporta entrenar una tri-disciplina com aquesta i impressionant poder completar-la. Admirable !!!

A part de la part física, que es presuposa, la part mental ha de ser d'esforç agònic; estar unes 12 hores en marxa és un temps que si no ho vius en persona em sembla que no se sap.

Felicitats a tots els finishers !!! A tots !!!

Voldria comentar uns noms en concret. Primer l'Edu, del qual he seguit setmanalment el seu entrenament i intueixo el què comporta la preparació d'una prova com aquesta.

I després en Huck, Ruben, Cris, Carlos i Enric.

A tots, de veritat, la més absoluta admiració i reconeixement al vostre esforç.

Impressionant !!!

Ha pagat molt la pena veure-us, animar-vos, fotografiar-vos i patir, una miqueta, amb vosaltres.

Cançó d'estiu

Tot i que fa una setmana que l'estiu, astrològic que no el meteorològic, s'ha acabat fins ara no he fet la selecció final de la cançó d'estiu d'enguany.

Fugint de canciones de verano com les del Georgie Dann (em nego a escriure un enllaç d'aquest subproducte comercial amb eterna rialla) i dels hits de la temporada com "Viva la vida" de Coldplay o "Human" de The Killers, que estan una mica avorrides per no dir cremades, o bé la que sona força darrerament, "I gotta a feeling" de Black Eyes Peas, la meva selecció és la que adjunto. N'és una de molt personal, que aporta unes vivències que em són agradables de recordar, uns moments únics,... i plego que em poso melangiós i no correpon.

No penjo els vídeos per no carregar en excés la plana.

Desitjo que us agradin !!!

"Aicha", Cheb Khaled.

"Africa", Ismael Lô.

"Asimbonanga", Johnny Clegg & Savuka.

"Pressure", Hafsa ft Banana Zorro.

Playboy

S'ha acabat !!!

El playboy per definició l'han fotut fora de l'activitat més mediàtica del món, la Fòrmula 1. I el pájaru és en Flavio Briatore. Al carrer !!!

Em costa de creure que una persona amb la seva estètica i de la seva edat sigui la definició del glamour i del dandy. Personlament el trobo llafiscós. Però ha tingut èxit a nivell social i professional. I una cosa que se li ha de valorar, un autèntic self-made man.

No faré, encara que sí, cap comentari de les estupendes senyores que l'acompanyen i que tampoc entenc perquè... un que és ben intencionat de sentiments.

Reconec que m'ha sortit un post ple d'anglicismes... és que la Fòrmula 1 és així.

Ciao per sempre, Flavio.

Tyson

Tyson Gay, velocista ianqui, crec que te mala sort i molt bona alhora.

Mala perquè ha coincidit amb el millor, l'Usain Bolt, que no només l'ha guanyat sino que corre trencant el rècord del món en les dues finals que han compartit, Jocs i Mundial. I bona perquè és el segon millor velocista de l'actualitat... que pot ser considerat insuficient en aquesta societat hipercompetitiva, però és un fet.

Han passat cinc setmanes des de la final de 100m del Mundial de Berlin, i el diumenge 20 de Setembre, a Shangai va aconseguir la segona millor marca de la història de la velocitat, uns impressionants 9.69 segons !!!

Amb el que costa aconseguir el punt òptim de forma i aquest pájaru el manté durant 5 setmanes !!! Brillant. És veritat, aquesta marca va ser amb ajuda del vent però dins la legalitat, però és que va sortir fatal.





Ara que en Bolt està cansat, i també saturat de tots els actes promocionals, que en Powell ja es troba en la fase final de la seva temporada calia que en Tyson Gay donés un cop de puny a la taula... i ben fort que l'ha donat tot aprofitant les darreres competicions del calendari atlètic d'enguany.

Ens esperen unes properes temporades apassionants. No sé si el 2010, any en que no es celebrarà ni Mundial ni Jocs, però si no s'espatllen la rivalitat Bolt-Gay podrà esdevenir-se llegendària.

Que així sigui !!!

Homenatge

He ensopegat amb aquest vídeo-clip per casualitat i ha estat descobrir tot un homentage a les caràtules dels discs de Blue Note.

Realment sí és un homenatge !!!