Burrada

Doncs ja m'he deixar "enredar"... una altra vegada.

Aquest proper dissabte recorreré, amb companyia de la bona, la Marató de Collserola.

La gran idea és anar-hi de nit, a partir de les onze... així ens toparem amb tota la colònia de senglars. Serà una autèntica rave collserolenca.

Considero que és una autèntica burrada; inclús una cafrada, però segur que d'aquesta manera es trenca amb la rutina. I tant !!!

No sé si cal... però segur que la diversió i les anècdotes estan assegurades. I les fotos.

Sub-vi

Fins ara, quasi sempre, a les curses que hi participava tenia un objectiu de temps. Intentar anar més ràpid

Però la darrera curs, la d'aquest cap de setmana, la de Vallhonesta el què cercava era l'ampolla de vi. Cercava ser sub-vi... sempre que baixés de l'hora.

Malgrat no va ser possible... problemes aliens m'ho van impedir, vaig gaudir com un camell. La pluja va ser un aliat més; així com el fang i els bassals.

Els camell gaudeixen? D'on deu sortir aqueta dita? Segur que és importada perquè per aquestes contrades no s'hi acostumen a veure'n.

Reconec que no sóc objectiu amb aquesta cursa. Conec els organitzadors, conec la seva empenta i les seves viscisstuts per tirar-la endavant. És una gran cursa !!!

Caçador d'eclipsis

A la contra de La Vanguardia surt l'entrevista a un caçador d'eclipsis. Ignorava que se'n podia fer una professió, però sembla que sí.

Entrevista que, a part de la publicitat del seu del negoci, et mostra que sempre queden indrets a la Terra per sorprendre't. I si li sumem fenomens meteoròlogics, la llista és inabastable.

Ufffff... llegint-lo encara em vénen més ganes de viatjar... amb les poques que tinc. Jajajaj...

Una cita atractiva és pel 2012, al Nord d'Austràlia. Estic segur que més d'un lector d'aquest bloc s'hi apuntaria. M'equivoco?

Tenim temps per organitzar-ho.

Som-hi?

Música de post.

Le Whif

Ai que em foten enlaire un dels meus plaer predilectes, la xocolata negra. Ai, ai, ai,...

En David Edwards, professor de la Universitat de Harvard, és l'ideòleg d'aquesta collonada. És un spray que omple la boca d'un agradable sabor a xocolata; i l'anomena Le Whif.

Considera que uneix l'art culinari amb la ciència dels aerosols per intentar aconseguir una revolució gastronòmica.

Amb l'intens subidón que em dóna la xocolata negra (la de llet i blanca no en són), només falta que el manipulin i es posi de moda

Mira, David, queda't al laboratori amb els teus aerosols de proves, que entre tu i en Ferran m'esteu atabalant.

Sant Jordi

Gràcies a tots per les felicitacions.

Via telefònica, per sms, e-correu, de veu, amb petons (algun humits), abraçades,...

Totes són d'agrair !!!

23 d'Abril

Diada del llibre i la rosa.

Diada de caire catalanista, encara que força diluïda per un mercantilisme literari i botànic exacerbat.

Sembla que es redueixi a comprobar quants milers de roses i llibres s'han venut; no la seva qualitat i, molt menys, el motiu. S'anteposa els euros als sentiments. Llàstima.

I perquè aquesta dicotomia sexual llibres/roses? No ho entenc.

És que les noies no llegeixen? O no cal que fomentem la lectura en tots els àmbits?

Dicotomies absurdes.

En fi, com quasi sempre la quantitat té més importàcia.

Però avui fa sol, com sovint em recorda l'Àngels, i aquest surt per a cadascú de nosaltres. I millor posar-hi ganes per enfocar-ho de la manera que més considerem.

Disfrutem-ho... l'ocasió s'ho val.

Música de post.

17 de Maig, Sort

Després de la decepcionant Marató de Barcelona d'enguany creia que no correria cap més Marató... fins l'any vinent com a mínim.

Però com que les coses canvien i les situacions evolucionen ja m'he inscrit a una altre, la Marató de muntanya La Forestal, per la zona del Parc Natural de l'Alt Pirineu.

Marató, sí perquè el recorregut és de 42 km. Però, diferent. El que més modificaré serà l'enfocament mental. No serà competitiva, sobretot perquè no l'he entrenada i desconec el perfil. Serà un passeig per la muntanya, sí, i en bona companyia. Un passeig llarg i trenca-cames.

Reconec que no sé ben bé a on m'he ficat. I si aquesta aventura surt bé i la disfruto serà una etapa cremada cap el gran repte.

Veurem què en surt !!!

Què és això?

Tenia ganes d'escriure aquest missatge.

Us penjo la lletra d'una cançó que em té intrigat... intrigat, no; és una autèntica poca-soltada. Inclús estúpida. Plena de metàfores absurdes i grandiloqüència buida.

La veritat és que he estat injust, perquè potser caldria que fessiu les valoracions després de llegir-la i no a posteriori... que condiciona.

L'autor/s o volien demostrar molt o anaven plens de substàncies... estimulants?

Si voleu, jugem responent la pregunta de a qui pertany. Confio en el vostre fair-play.

La lletra.

Detengo los barcos de papel, el viento se asoma de puntillas.

Te asesino con un beso y se descubre el crimen.
Pido el carnet a las colillas, apago los ojos de los gatos ...

El atardecer sentado en mis rodillas se come una naranja,
galopan mis días perdidos de ayer, mis días de hoy duermen.

Madruga la muerte hambrienta y desayuna a 4 ó 5 ...

Y se que estoy, estoy ahí ... y yo estoy en esa lista.
El abuelo se duerme en el sillón, su nieto lo mira, y se ríe ...

El atardecer sentado en mis rodillas se come una naranja,
galopan mis días perdidos de ayer, mis días de hoy duermen.
El atardecer sentado en mis rodillas descubre mi venganza,
galopan mis días perdidos de ayer, mis días de hoy duermen.

Las nubes lloran piedras. Piedras que lapidan mis sueños.

No cal dir-ho... però aquest post no es mereix música.

Slumdog millionaire

Brillant, a part de bona i amb alta puntuació.

Reconec que no sóc gens objectiu quan es parla de l'Índia, i aquest vessa elements indis per tots els racons.

És una autèntica faula plena de bons sentiments i que retrata una vida molt allunyada dels estereotips turístics. Olora autenticitat. Em crec tot el què retratata. Guió molt acurat i un gran muntatge, anant del passat al present amb bon criteri.

No he llegit la novel·la, però crec que seria interessant recuperrar-la en un futur.

I mira que hi ha personatges "dolents", però el presentador del programa concurs és molt llefiscós.

Recomanable.

Música del post.