El dissabte, poc després d'haver acabat les vacances, i de manera inesperada, em vaig deixar enredar per l'Anna, l'Eduard i en Jaume per excursionejar fins el Comabona.
Més que anar a coronar-lo va ser un agradable passeig amb un desnivell poc pronunciat i de nul·la dificultat tècnica. El cim mesura 2547m i es troba a la Serra del Cadí. En total van ser un 15km i unes 4h30 perquè vam trepitjar un parell de cims més que estaven per les rodalies... i ara no recordo.
Malgrat la calitxa que ens embolcallava els paisatges eren espectaculars, veient-se tota la Cerdanya en la vessant nord i pel sud la cara inèdita del Pedraforca, sense els dos pollegons visibles. Ara escrivint això de la cara inèdita m'ha vingut al cap la imatge de la cara del LP de Pink Floyd "The dark side of the moon"... no sé ben bé perquè. Potser pel títol. No obstant suficient per escollir la música del post.
Una peça força típica d'ells amb una bona dosi de grandiloqüència musical que creen una atmosfera lleugera de quietut i placidesa... com un chill out dels anys '70 gens electrònic.
Les fotos.
Hi ha també una altra cara del Pedraforca, si més no tan poc trillada com la que esmentes: és des de la Serra d'Ensija, des de la seva banda sud. El Pedraforca des de totes les seves bandes és molt i molt curiosa, a mi -enamorat declarat de les muntanyes- m'ha fet reflexionar moltes vegades el seu perfil tan complicat. M'agrada fer suposicions sobre el que devien pensar la gent fa molts segles, quan no hi havien fotos i tot es basava en relats orals
ResponEliminaRecords
El perfil complicat de les muntanyes guarda relació amb el caràcter de la persona?
ResponEliminaA mi el Pedra i Montserrat és que les trobo magestuoses i encisadores. Què tindran? No ho sé... però mirar-les recomforta.