dilluns, 7 de setembre del 2009

És greu...

... estar tota la Cursa de St Llorenç d'Hortons taral·lejant Glass of water i Life in technicolor II dues peces de Coldplay?

Potser caldria ampliar el repertori.
Publicado por en
Etiquetas:

6 comentaris:

  1. Luigi7 de setembre del 2009, a les 20:51

    El que és greu és estar a St.Vicenç dels Horts pensant en St.Llorenç del Munt

    :DDDDDDDDDD

    ResponElimina
  2. troton7 de setembre del 2009, a les 21:06

    MUY GRAVE!!!!

    ResponElimina
  3. troton7 de setembre del 2009, a les 21:07

    Que mal ha quedado lo de Manuel... Mejor, Troton, je,je

    ResponElimina
  4. Unknown8 de setembre del 2009, a les 17:11

    Si. He dicho.

    Salut!

    ResponElimina
  5. Jordi8 de setembre del 2009, a les 17:32

    Amb els vostres coneixements musicals, Lluis, Manolo (com em va sorprendre això de Manuel) i Joan ja em podria donar un cop de mà. Algun suggeriment?

    Fins ara.

    ResponElimina
  6. Luigi8 de setembre del 2009, a les 19:03

    Curiosament Jordi, no sé si et donaré un cop de mà o t'ho acabaré d'embolicar: em vaig començar a llegir l'últim llibre d'Oliver Sacks, anomenat "Musicofília" (i en volia fer una crítica a www.melocalia.blogspot.com), i precisament a un capítol en parla d'aquestes situacions que una cançó o una part de cançó, una estrofa musical, etc. se'ns va repetint mentalment -vulguem o no- fins a l'extenuació, com a tu et va passar a la cursa. Però el llibre se'm va acabar fent pesat de tants casos clínics descrits (la majoria estranys, grotescos i/o lamentables) que el vaig acabar retornant a la biblioteca sense llegir-lo fins el final.
    Disculpa però no recordo la seva explicació sobre aquestes situacions!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)