Cançó d'estiu

Tot i que fa una setmana que l'estiu, astrològic que no el meteorològic, s'ha acabat fins ara no he fet la selecció final de la cançó d'estiu d'enguany.

Fugint de canciones de verano com les del Georgie Dann (em nego a escriure un enllaç d'aquest subproducte comercial amb eterna rialla) i dels hits de la temporada com "Viva la vida" de Coldplay o "Human" de The Killers, que estan una mica avorrides per no dir cremades, o bé la que sona força darrerament, "I gotta a feeling" de Black Eyes Peas, la meva selecció és la que adjunto. N'és una de molt personal, que aporta unes vivències que em són agradables de recordar, uns moments únics,... i plego que em poso melangiós i no correpon.

No penjo els vídeos per no carregar en excés la plana.

Desitjo que us agradin !!!

"Aicha", Cheb Khaled.

"Africa", Ismael Lô.

"Asimbonanga", Johnny Clegg & Savuka.

"Pressure", Hafsa ft Banana Zorro.

Playboy

S'ha acabat !!!

El playboy per definició l'han fotut fora de l'activitat més mediàtica del món, la Fòrmula 1. I el pájaru és en Flavio Briatore. Al carrer !!!

Em costa de creure que una persona amb la seva estètica i de la seva edat sigui la definició del glamour i del dandy. Personlament el trobo llafiscós. Però ha tingut èxit a nivell social i professional. I una cosa que se li ha de valorar, un autèntic self-made man.

No faré, encara que sí, cap comentari de les estupendes senyores que l'acompanyen i que tampoc entenc perquè... un que és ben intencionat de sentiments.

Reconec que m'ha sortit un post ple d'anglicismes... és que la Fòrmula 1 és així.

Ciao per sempre, Flavio.

Tyson

Tyson Gay, velocista ianqui, crec que te mala sort i molt bona alhora.

Mala perquè ha coincidit amb el millor, l'Usain Bolt, que no només l'ha guanyat sino que corre trencant el rècord del món en les dues finals que han compartit, Jocs i Mundial. I bona perquè és el segon millor velocista de l'actualitat... que pot ser considerat insuficient en aquesta societat hipercompetitiva, però és un fet.

Han passat cinc setmanes des de la final de 100m del Mundial de Berlin, i el diumenge 20 de Setembre, a Shangai va aconseguir la segona millor marca de la història de la velocitat, uns impressionants 9.69 segons !!!

Amb el que costa aconseguir el punt òptim de forma i aquest pájaru el manté durant 5 setmanes !!! Brillant. És veritat, aquesta marca va ser amb ajuda del vent però dins la legalitat, però és que va sortir fatal.





Ara que en Bolt està cansat, i també saturat de tots els actes promocionals, que en Powell ja es troba en la fase final de la seva temporada calia que en Tyson Gay donés un cop de puny a la taula... i ben fort que l'ha donat tot aprofitant les darreres competicions del calendari atlètic d'enguany.

Ens esperen unes properes temporades apassionants. No sé si el 2010, any en que no es celebrarà ni Mundial ni Jocs, però si no s'espatllen la rivalitat Bolt-Gay podrà esdevenir-se llegendària.

Que així sigui !!!

Homenatge

He ensopegat amb aquest vídeo-clip per casualitat i ha estat descobrir tot un homentage a les caràtules dels discs de Blue Note.

Realment sí és un homenatge !!!

09.09.09

Avui és 9 de Setembre de 2009. També anomenat 999 o com el títol del post. Número significatiu perquè si l'invertim es converteix en el número diabòlic, el 666. També es podria fer referència al 9 com el número que els dóna protecció.

Malgrat tot avui és el dia que es posa a la venda tot el material enregistrat de The Beatles i digitalitzat... una operació de marketing al més alt nivell. Es justificarà dient que s'ha usat tecnologia de darrera generació, que calia optimitzar el so,... potser sí.

Aquest hauria de ser un post amb música, però trieu la que trieu l'encertareu, per atnt no dirigeixo la cerca.

Darrerament el bloc s'està convertint en molt musical... ignoro si serà per uns dies més o reemprendré la temàtica més atlètica.

PD: gràcies a la Glòria i al Sergi per les seves aportacions involuntàries a la creació d'aquest missatge... vulgarment dit còpia (?)

És greu...

... estar tota la Cursa de St Llorenç d'Hortons taral·lejant Glass of water i Life in technicolor II dues peces de Coldplay?

Potser caldria ampliar el repertori.

L'efecte Pequerul

Que el millor del concert fos la trobada amb una espontània que em va magrejar l'esquena i amb la qual vam riure una estona diu molt poc a favor de la performance de Coldplay.

Els entesos periodistes musicals els declaren els hereus d'U2; no hi entraré... però si és així puc afirmar que, a Barcelona, van actuar d'igual manera. Va ser el segon umplugged de la temporada... i un error de vaticini per part meva quan vaig anunciar que anirien com un rellotge.

La manca d'intensitat sonora va ser un llast massa gran per poder connectar amb el públic. Les cançons sonaven sense força, desangelades. El so és l'únic víncul que tenia amb ells, perquè la visió era més aviat escadussera. Com a molt veia alguna corredissa d'en Chris Martin i poca cosa més; això sí, beneïdes siguin les pantalles de video i el seu inventor !!! Sense aquest estri els concerts es convertirien en un calvari... per un que és petitonet, diria, que és la salvació.

I si a la manca incomprenssible de punch sonor li sumem uns talls durant els primers minuts del concert es pot afirmar que tenen un problema... com Houston? No justificaré la incomprenssibilitat de la qualitat de so citant el preu de l'entrada, malgrat la dificultat de sonoritzar un espai tan gran i a l'aire lliure, però que canviïn de tècnics de so o d'equips perquè a ple segle XXI no entenc aquest dèficit. I si concerts, com l'Springsteen o els Stones, ho han aconseguit ja no tenen excusa.

El repertori, bé; tampoc és un grup que faci grans canvis de cançons d'un concert a un altre. Més aviat al contrari, pocs canvis i tiren d'una estructura central de cançons ben consolidada.

Potser el lector pensarà que em vaig avorrir. No !!! Al contrari, vaig disfrutar molt. A més vaig tenir l'oportunitat de veure com de freds es mostren en la distància curta... ni un gimme five i una cara de professional-pomes agres; van passar davant nostre quan es dirigien a un mini-escenari a mitjan del concert. Està molt bé aquest desplaçament del grup per tal de que tots els podem tenir més propers, però la moguda que representa això, els segurates creant un corriol entre el públic, al més pur estil de Moisés i les aigües del Mar Roig, provoca un trencament en la dinàmica del concert. O així m'ho va semblar, perquè durant una estona vaig estar més pendent del corriol que de l'escenari.

Els havia vist l'any passat a Liverpool i allí em van semblar un grup molt més potent que el mostrat anit. No sé si els espais a l'aire lliure els van grans o potser va ser l'efecte Pequerul (*). No obstant intentaré disfrutar-los en directe en un futur.

(*) Nuria Pequerul, la mussa de Liverpool.

Els continuadors

Diuen que Coldplay són els continuadors de U2... que seran el referent en les properes dècades.

Ho ignoro. Només sé que els espero amb ganes per aquest divendres i faig un preg, que no facin un espectacle tan criticable com els de U2.

He tingut l'oportunitat de veure'ls i crec conèixer què m'espera. Anirà com un rellotge !!!