("El passat és un pais estranger: allí les coses es fan diferent").
Aquest és l'inici de la novel·la "The Go-Between", 1953, d'en L.P.Hartley.
No la conec, ni tampoc la pel·lícula d'en Joseph Losey basada en la novel·la, "El mensajero".
Suposo que sí, que el passat es regeix per unes normes que no tenim perquè acceptar de cara el futur i en absolut és fruit de la nostra imaginació.
És fàcil dir que a partir d'un moment serem les brides del què ens succeixi... i també una mica utòpic, però em sembla un bon punt de partida. No obstant no cal oblidar la memòria, sobre la qual vessem el coneixement i la continuïtat del passat al present.
A més, amb el temps, la memòria, que podria ser un ens estàtic s'esdevé dinàmic i no sempre recordem els fets tal com van passar-nos. Els detalls es tornen difosos i ens quedem amb l'essència.
Brindo pel futur !!!
I per aquest brindis em quedo amb la frase que sempre deia el director de cinema John Huston, "per l'empenta".
Accepta el passat. Encara't al futur. Viu el present!!
ResponEliminaL'AQUÍ i l'ARA és l'únic que existeix!
Anònim, no sé qui ets, però faré l'esforça d'aplicar el teu comentari. Moltes gràcies !!!
ResponEliminaFins ara.
M'agrada pensar que el futur està en les meves mans i que sóc jo qui construeixo el meu futur. Això, ja ho he descobert, no és cert al 100%, però com a mínim serveix de consol el pensar que avui és el primer dia de la resta de la meva vida. I de la teva.
ResponEliminabego