Hi ha moments que necessito un exorcisme. Aparentment el dimoni no s'hi ha instal·lat... si més no en la seva forma tradiconal; aquella forma roja, banyuda, cuada i amb un trident a le mans. Tampoc em cal la presència d'un mossèn amb poders.
Quan "necessito", entre cometes perquè és molt relatiu, exocitar-me és que tinc un neguit un dins meu que m'impedeix que flueixi com correspon. Em coacciona la meva manera natural de ser. I és clar, cal posar-hi remei.
Descartada l'opció del clergue, la del professional del divan, també, només resten els amics. Que hi són, i tant que hi són !!! Però l'efecte immediatesa no sempre és viable. Per tant, què ens queda? L'autoexorcisme. Potser no prou satisfactori o pràctic o insuficent per alliberar-ho del tot, però prou íntim com per quedar ben net, ben descarregat, ben alliberat.
En aquest cas, i en versió castellana, les meves dues eines són:
Loquillo y Los Trogloditas, "La mataré".
Joaquín Sabina, "Pacto entre caballeros".
En anglès n'hi ha un grapat més; però potser serà en una entrada futura
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
No sé de què t'has d'exorcitzar (o com sigui que s'escrigui el palabro) però compta amb mi. Fem un akelarre, com Déu mana, matem els mals esperits. Si vols, portaré els meus.
ResponEliminaCanya!!!!!! que son pocos y cobardes!!!!
bego
Per cert, Loquillo insuperable. Sabina genial. I ara, una versió de Sabina per Estopa :-)
ResponElimina(no és tan bona, ja ho sé ....però a mi m'agrada....)
http://www.youtube.com/watch?v=-6jp3-1CPus&feature=related
bego
Més que un exorcisme et proposo una cosa millor i menys agressiva. Una bona juerga en companyia dels amics que t'estimen, que et farem oblidar i espantarem tots els fantasmes que coaccionen la teva manera natural de ser. M'apunto amb la Bego al akelarre, que ben segur farà que escampi la boira que no et deixa veure més enllà.
ResponEliminaSinó sempre, ens quedarà la truita de patates, el pernil i si l'endemà no em de treballar, podem obrir un dels Riojas que a portat el Para Noel. Et sembla bé?
Bego no cal dir-ho, quedes convidada al pròxim akelarre.
Jo em quedo amb el Loquillo. La canço genial.
P.D. no m'agrada el Sabina.
Montse
M'apunto, Montse, m'apunto. Ara ja som dues bruixes per fer l'exorcisme. En tindrem prou?
ResponEliminaFestassa de la grossa amb amics, amb rioja, truita de patates (aquesta jo li diria que la fes l'apotecari, que sospito que és capaç de seduir amb ella) i pernil. I que no faltin les patates fregides i la xocolata.
Fem-ho. I no quedarà ni un sol fantasma, dins o fora de l'armari. A la foguera!
bego