Sincerament? Pensava que aniria més ràpid.
No obstant vaig complir les premises inicials, la de trobar-me bé i guadir. I així va ser.
A l'inici vaig ser una mica massa conservador... per culpa del Garmin... per culpa meva, més aviat, per no carregar-lo. Als primer quilòmetres ja em va aprèixer en la pantalla la finestra de Low batt i a partill d'aquell moment no sabia a quin ritme anava.
No obstant va ser una cursa en progressiu. Acabant apretant.
Creia que, malgrat no entrenar amb massa seny les darreres setmanes, la supercompensació dels entrenaments de la Marató es manifestarien... he comprovat que no. Caldrà entrenar més i sobretot, ordenat.
Ei catacrack,
ResponEliminaquan anem a jugar squash també en faràs una crònica?
Va ens endurem una càmera i penjarem la foto al blog.
Eppsss!!! acabo de descubrir el Blog y por supuesto ya lo tengo linkeado al mio.
ResponEliminaTe animas con la Maratón de Ampurias, en plan suave jejeje
Saludos
Gràcies Àlex i Ramiro pels vostres comentaris.
ResponEliminaRamiro, quan vagi polint lestètica del blog ja indexaré el teu.
Fins ara.