No sóc massa entusiasta del Nadal; més aviat, gens. Malgrat les bones intencions concentrades en aquests dies trobo que és una època plena d'hipocresia i exageradament mercantilista.
Puc desitjar els millors auguris a tots el del meu entorn cada dia de l'any? Oi tant... no em cal el Nadal. Vull amistat, estima i complicitat per a tots vosaltres.
Però el Nadal es torna patètic quan entrem en el camp de les nadales. N'hi ha d'esperpèntiques, la castellana de "los peces en el río" n'és un exemple. De tradicionals ridícules com el "Fum, fum, fum". I de maques però carrinclones com "Desembre congelat" o "Santa nit".
I per mantenir aquest punt d'iconoclasta una mica d'irreverència musical en el camp de les nadales.
Disfruteu-la. Va per tots vosaltres.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Doncs el meu parer es que les nadales formen part intrinseca de la tradicio. O sigui, que neixen directa i intrinsecament del poble ras, formen part de la seva essencia (tant de moda que esta parlar del "fet intrinsec" i blablabla...). Un etnomusicoleg et donaria referencies molt mes precises que les meves. Tot i que es clar, el mercantilisme del qual parles ja s'ha procurat de manipular-les, adulterar-les i banalitzar-les matxaconament de tal manera que ara ja son insoportables ben be per tothom. La majoria d'arranjaments son per oblidar (nomes faltava el Raphael!)
ResponElimina"El noi de la mare" p.ex. es una nadala preciosa
...continuo el rotllo, plis...
ResponEliminaDe fet, al llarg de l'any escolto nadales, ja siguin de J.S.Bach (manllevades de la tradicio germana), d'altres autors barrocs francesos, etc. i son molt maques...
...pero potser ja m'he sortit del tema, oi?
...porropompom-porropompom... :DDDDD
Ho sento però a mi sí m'agraden les nadales, ho reconec. Les nadales, els villancicos, i qualsevol tipus de cançó nadalenca. Des dels lieder, més sobris i seriosos, alemanys fins als villancicos horteres i irreverents d'Andalusia.
ResponEliminaAnava a recomanar-te una nadala cantada per la Ella Fitzgerald o qualsevol d'aquelles que sonaven en les pelis americanes dels 50 en blanc i negre, però he trobat una que sé que t'agradarà .... No em donis les gràcies (emoticó xiulador)
http://open.spotify.com/track/2e00vDgdNqmcMkyXShXiBo