dijous, 8 de juliol del 2010
Festassa
Festassa, així és com ho va definir en Jim. Trobo que més ben definit en una única paraula és difícil.
Ja es parteix que quan vas a un restaurant de la categoria de Can Jubany les menges estaran a nivell alt. Les menges i els beures, és clar. Perquè compartir un Priorat, com "Les Terrasses", un Costers del Segre, com "Cèrvoles", un "Berdejo" de Rueda i un Gewürtztraminer és rascar la gama mitja-alta.
Però l'equació quedaria coixa si el factor humà no estés present. I aquest va ser-hi i en abundància. Primer perquè nou comensals ja quasi són el límits per considerar-ho petit comitè, i després per la predisposició a compartir conversa per part de tots.
Així doncs, només puc catalogar-ho d'excel·lent. Jornada per recordar !!!
No citaré els temes tractats, ni el munt d'anècdotes, potser seria feixug, però intentaré detallar alguns aspectes del menjar que em van agradar... el què no vol dir que la resta em desagradessin.
Partim de que Can Jubany té una posada en escena rústica, la masia a on s'ubica el restaurant es troba a les afores de Vic, i tradicional. És per això que m va sobtar l'aperitiu d'entrada. Un exemple de tecno-cuina, el gin-tònic congelat en nitrogen líquid... fantàstica manera, i trencadora, d'iniciar la trobada.
El canaló va ser extarordinari !!! Però només un... amb el canalonaire que sóc jo. Sort que tot seguit va venir l'arrós sec amb espardenyes. Si ja era bo amb el gasteròpode, sense, només l'arrós i el sofregit que tenia de base, era per tremolar de cames. Excels.
Què dir de la coca de foie? Una base fina, a sobre tomàquet confitat (o així crec recordar-ho) i uns encenalls del fetge de l'ànec. Sublim. M'entusiasme aquesta víscera... maleït colesterol !!!
I per acabar, tot i que era un entrant, els gnochis de carbassa. Quan explotaven dins la boca hagués desitjat que la llengua fos d'una altra, perquè l'instant era realment libidinós.
Només he comentat, i per sobre, aquests plats; són els que més em van frepar.
Però si cal ressaltar un aspecte és el global de l'acte. Personal, teca i beure. Un gran trinomi.
Per acabar cito els noms dels integrants d'aquesta festassa-gastronòmica: Enric, Jim, Roland, Andreu, Mar, Susanna, Mario, Sílvia i jo mateix (citats en clock-wise asseguts a taula)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Nyam, nyam i nyam...ja m'hi trobava un altre cop mentre ho llegia...quina gana que m'ha agafat!!!!! Una festassa excel.lent, clar que sí!
ResponEliminaSílvia
Sílvia, gràcies per visitar-me. Crec que serà una data per recordar. I el proper dia també al meu costat.
ResponEliminaFins ara.
Òstres, què bé que mengèssiu amb delit a Can Jubany, jo hi visc a menys de 500 m (als "afores de Vic" jejeje) i no hi he anat mai. En Nando Jubany sol portar els seus nanos a l'escola (la mateixa que la meva filla) amb un cotxe de gran cilindrada diferent cada dia...
ResponElimina