L'estètica és definida com la doctrina sobre la bellesa, l'art i, més en general, les sensacions.
Bell, en valor absolut, no sé si n'és aquesta fotografia. Art? Em considero incapaç de catalogar-lo o no amb aqust terme. Però sí que em dóna sensacions. Sensacions de simetria i puresa que em suministren una tranquilitat ambigua i fictícia.
De manera que l'estètica no deixa de ser una comprensió individual dels inputs que rebem. Si la sensació és plaent crea un benestar i, probablement, en voldrem més. Si la sensació és visual es podria caure en l'opció de voyeur. És clar que podríem iniciar un debat de si es crea o es neix com a tal.
Però aquestes sensacions que ens beneficien poden venir dels elements més quotidians i comuns com el de la foto. És una gota d'aigua que cau a un cassola de fons roig. No és imprescindible el glamour o l'exotisme. Som així de versàtils. És clar que sempre podem especialitzar-nos i tornar-nos fetitxistes.
Millor anar per la vida amb els sentits ben oberts i desperts. Que caminar amb els ulls clucs pots ensopegar i, alhora, perdre't sensacions inesperades.
"Nulla estetica, sine etica" o sigui, no hi ha estètica sense ètica
ResponEliminaPer cert, que la història d'aquesta frase (que acaba amb un "ergo, apaga y vámonos") és "enjundiosa" -que diria Pérez de Arteaga-. Si no la coneixes, només cal que googlegis (gran verb!). Quan Valverde va morir, a mitjans dels 90, aquesta mateixa frase va aparèixer com a graffiti al costat del portal de casa seva, a la part alta del carrer Muntaner de BCN. Ho sé perquè aleshores la vaig anar a veure. Diuen que ha estat la única pintada realment cultural que s'ha fet a BCN. O sigui, un acte que tècnicament s'anomenaria bretolada (i punitiu segons les ordenances municipals) però amb un significat estètic ben profund
Salutacions