Està clar que els de la imatge ni els ensumaré... però per darrere els seguiré el rastre.
Viena m'espera amb il·lusió i ganes; i també amb algun incertesa. Però què hi ha d'incert en situar una cama davant l'altre durant un bon grapat de minuts? Doncs, res. Cal desdramatitzar la Marató i inclús riure'ns d'ella. No obstant continua tenint una dosi d'èpica i molt d'esforç per afrontar-la.
Viena. Ciutat que anirà lligada per sempre al meu historial maratonià. Vam unir destins l'any passat i ara comprovaré si som amics.
Sembla mentida però ni havent seguit el pla d'entrenament en un 90 i escaig % em dóna la seguretat de res. Jo no ho sé, però des de fa uns quants dies el meu cos ja sap de quin peu calçarà el proper diumenge. Que curiós és això de la Marató !!!
Fins ara has estat tu qui li ha exigit disciplina al cos. I ara que el cos ha après a anar sol, segueix-lo de prop i no deixis de donar-li tot el que et demani. Confia en ell, però recorda que el savi ets tu.
ResponEliminaLas quejas al sindicato! Espabilando!
ResponEliminaMolta sort Jordi!
Qui t'havia de dir, que l'últim entranament el faries a l'aeroport.
ResponEliminaI fins aquí es pot llegir...
Petonets.
Montse.
Què volies dir amb "... des de fa uns quants dies el meu cos ja sap de quin peu calçarà el proper diumenge" ?. Tenies bones sensacions o no ?
ResponEliminaLa gran marató jordiana encara es fa esperar. Quan finalment us trobeu, la satisfacció serà més gran.
Em complau constatar que, passats uns dies, es manté el títol del post i no has canviat les lletres del verb que acompanya a "Viena", és a dir: No has modificat "m'..." per "em des..."
ResponElimina