La identificació entre música i esport la trobo fascinant. Com una música és capaç de donar-te una empenta infinita mentre corres... indescriptible. Encara recordo el subidón moments abans de la Cursa dels Bombers 2007 amb aquesta.
I de la litúrgia d'Anfield Road amb el You'll never walk alone? (No us perdeu la pancarta que surt al minut i quinze segons). Pell de gallina !!!
Anticipo que el besibol és un esport que em deixa del tot fred; no, li tinc una mica de grima. Però hi ha moments que aquesta barrera es trenca. Estadi dels Red Sox, Boston, amb la vuitena entrada de cada partit tot el públic canta un clàssic... novament, flipant.
Per acabar, com deuen quedar els rivals, en aquest cas els Migthy Ducks d'Anaheim, després de sentir a tots cantant? Miedo escénico, que diria en Valdano, comprovant les ganes que hi posa el senyor al segon 57 del vídeo. Ufffffffffffffffffff... no tinc paraules.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Música i esport. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Música i esport. Mostrar tots els missatges
dijous, 24 de desembre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
