M'agrada sortir a entrenar quan plou; trobo que és un al·licient més a la sessió... com si es depertessin les meves inquietuts peterpanesques.
I avui plou. A l'inici suaument, s'aguantava; era suportable. Al cap d'una estona s'ha desencadenat la tempesta... no com la de la foto, però quasi. Ha começat a bufar el vent i m'estava glaçant. Pell de gallina. Reconec que he tingut un moment de debilitat i quasi abandono. Però m'he dit a mi mateix que si l'Anna va entrenar de nit i sota la pluja el dimarts, jo no seré tan tita-freda com per plegar.
No he plegat... i he disfrutat moltíssim !!!
El tema dels ritmes, millor oblidar-los, que avui no els he pogut complir. Però no importa. La sensació de poder combatre els elements atmosfèrics ho ha recompensat. Un plaer !!! A més he pogut comprovar que les Suacony Tangent són anfibies.
Gràcies Anna !!! Gran lliçó.
