I. Acte de golafreria

Golafre: que menja molt, voraç, d'un apetit insaciable.

Si després d'un opípar dinar al restaurant Urbano del cas cantic de Donostia, tant per la qualitat de l'àpat com per la companyia i el volum d'aquesta, finalitzat sobre les 5 de la tarda, la passejada per anar a cercar el pitrall per la cursa l'enllaces amb una primera ronda de pintxos abans de les vuit no crec que es pugui definir aquesta acció de cap altra manera com un acte de golafreria.

Tres quarts i mig de vuit, Beti-jai, els millors seitons arrebossats estaven a punt de ser cruspits. Llàstima de no demanar que els escalfessin, crec que haguessin estat d'escàndol.; perquè els tenen cuits al punt i a més, la fritura gens oliosa. És una gran manera de començar el tour gastronòmic !!!

La continuació va ser anar desenbocant, en més o menys encert, en una sèrie de locals amb aire rústic fins petar al Txepetxa; bestial !!! Entre que el local estava com un ou, ple d'ambient, el Barça guanyava i les tapes calentes, ara sí, estaven de conya, l'encert va ser total. Un arrós amb cloïses i un txipirons a la plantxa va ser un colofó a una nit memorable. Mancava la dosi de fruita... però, i què?

Llàstima que el bar Tamboril estés de vacances... venia molt recomanat. L'excusa per l'any vinent?