Estiu

Arriba l'estiu i el bloc esbotzant traves... fins ara es pren un descans.

Estimats lectors, tingueu un magnífic estiu i disfruteu-lo tant com vulgueu.

...
Runners until the race is on.
...
Sometimes even right is wrong.
...
Tonight maybe we're gonna run
Dreaming og the Osaka sun.
...

Fotos de Cavalls del Vent

Les fotos.

83160

Aquests són els segons que he tardat en completar la volta sencera al Cavalls del Vent. Si algú vol fer la conversió...

Reconec que ha estat un gran experiència i suposo que amb els dies encara la valoraré més. Però ara per ara el record que em resta és del patiment i la saturació d'anar amunt i avall de les muntanyes. Estic segur que canviarà i el que romandrà serà la companyia, la conya que vam gastar, els paisatges... i també el patiment i saturació d'anar amunt i avall de les muntanyes.

No faré una crònica tal com la seva definició diu. Em sembla que sortiran com unes reflexions... veurem.

Considero que la muntanya la disfruto més anant de manera pausada, amb excursions no massa llargues, amb la càmera a sobre per intentar cercar paisatges i animals, mirar el cel, escoltar la natura i topar-me amb el meu admirat gall fer... com m'agradria veure'n un !!!

Ara, pel Cavalls del Vent, de totes aquestes premises no n'he acomplerta ni una. És veritat que buscàvem un objectiu de temps, però no he gaudit tot el què la muntanya ofereix. Una autèntica llàstima.

Em sembla que aquesta vessant competitiva que ofereix els Cavalls del Vent, i per extensió els Pirineus o d'altres muntanyes del món, no m'acaba d'agradar. Procuraré optar per l'estil piano-piano. Més pausat, més relaxat, potser més introvertit inclús.

No voldria oblidar-me dels meus companys de travessa: l'Anna, en Jaume, en Carles i el Guillem; sense ells no hauria estat possible, o encara estaria donant tombs per aquelles contrades.

Aclariment

Estic sent jutjat per una broma irònica i per una metàfora. Pensava que no calia, però he de comentar que l'all-i-oli va ser elaborat segons el mètode tradicional, en morter. Podia haver ofert el meu alè per demostrar-ho.

Ara bé, les ments calentes asidues en aquest bloc fan anar les neurones associatives de manera errònia.

Una llàstima... però estic aquí per intentar convertir-les. Jajajaj...

Ironia, oportunisme, bazòfia o genialitat?

Brometa

Ahir em vaig permetre la llicència de gastar una brometa als lectors del bloc tot hipervinclant una pàgina que no corresponia amb el text del missatge.

S'agraeixen els comentaris sarcàstics al respecte i perdoneu si algú s'ha sentit molest o incòmode.

Gràcies.

All-i-oli

Feia molt temps que no lligava un all-i-oli tan rodó com el d'avui.

M'ha sortit perfecte. L'all ben trinxat, ben bé deconstruit, i abocant l'oli mica en mica fins la perfecte emulsió d'ambdós.

He aplicat la regla del 5-5-3. 5 minuts trinxant l'all, 5 minuts afegint oli i per acabar 3 capellans insignificants.

Foc al cos

Després de l'entrenament del matí i anant a esmorzar he ensopegat, a la ràdio, amb aquest cançó, "Foc al cos" del grups Bars... que em sembla que ja ni existeixen.

Feia molt de temps que no l'escoltava i m'ha agradat recuperar-la doncs a la neurona encara li sonava.

Sense ser res de l'altre món la lletra està prou bé, tot i que el vídeo és molt fluixet.

Un petit moment de revival que m'ha agradat.

Què em depararà l'atzar musical en un altre moment?

Perquè l'Armstrong es cansa abans?

Interessant article per llegir abans de la rajada corresponent.

Està clar, i a tots ens passa, que amb els anys la freqüència cardiaca màxima disminueix. Ara bé no crec que aquest sigui el paràmetre pel qual es regeix un esportista en una competició de fons ja que només treballarà en moments molt concrets. Em sembla que parlar d'umbrals aeròbic i/o anaeròbic és molt més adient.

Amb els anys es pot entrenar la capacitat d'estar temps en un rang ample de freqüència cardiaca alta, i potser aquest paràmetre l'Armstrong l'ha millorat... no ho sé. És per això que l'autor de l'article fa una mica de "trampa"i tot que els números que fa siguin del tot correctes.

Potser sí que en un sprint al darrer km d'una etapa l'Armstrong té menys capacitat front una altre ciclista, però no ho sabem en altres circumstàncies.

Segur que alguns lectors més avesats en temes de fisiologia i tècniques d'entrenament poden aportar més dades que les d'un simple corredor popular encuriosit per aquests temes.