La primera

Primera cursa de la nova temporada, La Guilla a Folgueroles, Osona.

Vaig optar per la cursa, de 10km; no em veia capacitat per tirar endavant en una cursa de 25 i amb més de 1100 metres de desnivell positiu. Suposo que m'agrada anar cremant etapes durant les primeres setmanes de la temporada. Un cop més, es manifesta el meu tarannà conservador-eixelebrat... és clar que no tothom opina el mateix...

Amb el femer de curses que duc corregudes i encara avui la primera de la temporada és quasi un esdeveniment per conèixer. No és que estés intranquil, ni res per l'estil, però tenia ganes de competir. La sensació de llevar-me d'hora, d'anar a cercar el pitrall, de vestir-me racing, eren conceptes quasi "oblidats".

La cursa la vaig disfrutar. De muntanya 100%, amb trams per caminar, baixades quasi suïcides, i pujades amb el cor i les cames a punt de petar.

De vistes espectaculars, poques. Només en el punt on es bifurcaven les dues curses; una petita escletxa sobre la plana de Vic amb boira baixa intentar matisar els raigs del Sol. Espectacular. Vaig aturar-m'hi, oblidant-me de la cursa, del rellotge i convertint-me en un simple voyeur. La resta, per corriols a on espodia córrer i força.

Una gran cursa que vaig completar amb un rodatge extra de 4 quilòmetres per tal d'anar acumulant-los. Creant una base.

Estic a l'espera de cercar fotos.

80 minuts

Primer entrenament llarg de la temporada. 80 minuts i escaig per corriols de Collserola a ritme suau; un encara no està per apretar massa i com que he estat una mica gos a l'hora de llevar-me... doncs sortint a les onze del matí de fresca no en feia.

No obstant l'he gaudit prou. No, l'he gaudit molt. Malgrat estar fora de forma el ritme pausat que m'he autoimposat m'ha permés trobar fàcil certes rampes que quan vaig ràpid poden ennuegar-se'm. Però no avui. Avui era rodatge suau per acumular quilòmetres i començar a preparar la ment.

En canvi ahir em vaig dur per l'eufòria i... ho vaig pagar una mica. Després de veure la Marató masculina del Mundial de Berlin vaig sortir a les dues ben trempat a cumplir amb el que pretenia ser un rodatge una mica alegre. Alegre va ser, perquè les pulsacions es van disparar, però vaig escurçar-lo perquè m'estava torrant de valent... en el fons, un encert.

En dos dies i posant una mica de seny l'òptica canvia. Continuo preguntant-me, quana aprendré?

Preus assequibles.

La veritat és que a la xarxa s'hi pot trobar de tot... i més.

Recentment he llegit a La Vanguardia, concretament al suplement "Culturas", que existeix un web a on pots comprar articles i/o material que ha format part de gent coneguda del món del cinema, TV, esports, música,...

I quan dic articles i/o material em refereixo literalment a productes que van des dels mocadors als fluids corporals.

Ja us podeu imaginar que és un tipus de mitomania i fetitxisme passada de voltes; potser més pròpia de psicòpates i freakies que no d'autèntics fans.

La veritat és que és flipant !!!

No em veig col·leccionant bocins de cordons de les espardenyes d'en Haile Gbrselassie... malgrat que sigui un autèntic súper-classe de l'atletisme.

I enguany els preus són assequibles, que és època de crisi.

M'agradaria saber les seves fonts d'obtenció del material. Deuen ser tan inversemblants com els pájarus que el visiten.

Tornant a l'origen del missatge, a la xarxa hi ha de tot. Per bé o malament.

El web és aquest.

Comabona

El dissabte, poc després d'haver acabat les vacances, i de manera inesperada, em vaig deixar enredar per l'Anna, l'Eduard i en Jaume per excursionejar fins el Comabona.

Més que anar a coronar-lo va ser un agradable passeig amb un desnivell poc pronunciat i de nul·la dificultat tècnica. El cim mesura 2547m i es troba a la Serra del Cadí. En total van ser un 15km i unes 4h30 perquè vam trepitjar un parell de cims més que estaven per les rodalies... i ara no recordo.

Malgrat la calitxa que ens embolcallava els paisatges eren espectaculars, veient-se tota la Cerdanya en la vessant nord i pel sud la cara inèdita del Pedraforca, sense els dos pollegons visibles. Ara escrivint això de la cara inèdita m'ha vingut al cap la imatge de la cara del LP de Pink Floyd "The dark side of the moon"... no sé ben bé perquè. Potser pel títol. No obstant suficient per escollir la música del post.
Una peça força típica d'ells amb una bona dosi de grandiloqüència musical que creen una atmosfera lleugera de quietut i placidesa... com un chill out dels anys '70 gens electrònic.

Les fotos.

7 del matí

Les vacances s'han acabat. Ara només resten els records de les vivències patides.

Primer dia de feina. I una nova temporada !!!

Com que intentar seguir el Mundial d'Atletisme em trastoca la rutina no he tingut més remei que llevar-me a les 7 de l matí per poder entrenar i conjugar totes les activitats professionals de la jornada.

Em costa llevar-me. I molt. Però avui quan ha sonat el despertador, dempeus ràpid i cap a fora. Motivat, malgrat que no sempre és així, i amb ganes de moure les cames. Avui m'havia programat un entrenament atractiu, 10km progressius. L'he gaudit i m'han sortit una ritmes més que acceptables... que seran irrisoris en unes quantes setmanes. Espero.

Estiu

Arriba l'estiu i el bloc esbotzant traves... fins ara es pren un descans.

Estimats lectors, tingueu un magnífic estiu i disfruteu-lo tant com vulgueu.

...
Runners until the race is on.
...
Sometimes even right is wrong.
...
Tonight maybe we're gonna run
Dreaming og the Osaka sun.
...

Fotos de Cavalls del Vent

Les fotos.

83160

Aquests són els segons que he tardat en completar la volta sencera al Cavalls del Vent. Si algú vol fer la conversió...

Reconec que ha estat un gran experiència i suposo que amb els dies encara la valoraré més. Però ara per ara el record que em resta és del patiment i la saturació d'anar amunt i avall de les muntanyes. Estic segur que canviarà i el que romandrà serà la companyia, la conya que vam gastar, els paisatges... i també el patiment i saturació d'anar amunt i avall de les muntanyes.

No faré una crònica tal com la seva definició diu. Em sembla que sortiran com unes reflexions... veurem.

Considero que la muntanya la disfruto més anant de manera pausada, amb excursions no massa llargues, amb la càmera a sobre per intentar cercar paisatges i animals, mirar el cel, escoltar la natura i topar-me amb el meu admirat gall fer... com m'agradria veure'n un !!!

Ara, pel Cavalls del Vent, de totes aquestes premises no n'he acomplerta ni una. És veritat que buscàvem un objectiu de temps, però no he gaudit tot el què la muntanya ofereix. Una autèntica llàstima.

Em sembla que aquesta vessant competitiva que ofereix els Cavalls del Vent, i per extensió els Pirineus o d'altres muntanyes del món, no m'acaba d'agradar. Procuraré optar per l'estil piano-piano. Més pausat, més relaxat, potser més introvertit inclús.

No voldria oblidar-me dels meus companys de travessa: l'Anna, en Jaume, en Carles i el Guillem; sense ells no hauria estat possible, o encara estaria donant tombs per aquelles contrades.

Aclariment

Estic sent jutjat per una broma irònica i per una metàfora. Pensava que no calia, però he de comentar que l'all-i-oli va ser elaborat segons el mètode tradicional, en morter. Podia haver ofert el meu alè per demostrar-ho.

Ara bé, les ments calentes asidues en aquest bloc fan anar les neurones associatives de manera errònia.

Una llàstima... però estic aquí per intentar convertir-les. Jajajaj...