No surto a entrenar amb música... mai des d'un primer cop en què als cinc minuts tenia unes ganes boges de llançar els auriculars i el walkman de k7 (sí, ja fa uns anys); no sabia què fer-ne.
A més, malgrat aquest article, considero que la música pot desvirtuar l'entrenament, anant a més o menys ritme en funció de la cançó... tot i que diuen que és el "responsable" d'allarga-lo.
Però com que cada dia em passo moltes hores de queixes i explicacions infundades m'agrada el silenci del rodatge. No és que defugi la companyia, però gaudeixo de sortir sol i complaure'm amb la meva respiració ofegada.
Aquí estem d'acord, Jordi. És important que l'atleta aprengui a escoltar-se, per molt avorrit que sigui sentir sempre la mateixa "història": jo mateix he escurçat rodatges perquè no era capaç d'acceptar el que el meu cap deia. L'entorn també és important.
ResponEliminaA les tirades llargues, però, on el ritme tampoc és massa important, la companyia ajuda molt. Sobretot quan són ritmes que et permeten parlar amb el company. I si no hi ha companyia, entenc la utilitat de la música, tot i que jo preferiria escoltar notícies... o una radionovel·la de les d'abans.
Als entrenaments de qualitat, res de música, i a poder ser, sempre en companyia.
Enric, molt bons apunts tant de música com d'entrenamnet que es sumen als temes pendents.
ResponEliminaFins ara.