25 minuts és la durada del meu retorn a la bicicleta... des de feina... ufffffffffff... no sé quants anys. Al cotxe li tocava revisió i per evitar prendre la Renfe, i patir retard, he optat per la bicicleta Brompton plegable del meu germà per tornar del taller.
I així he iniciat el dia; desplegant una bicicleta (una petita joia) i circulant amb un solet agradable que m'enlluernava, tot anant contra-direcció en alguns carrers del polígon industrial... un petit acte de rebel·lia.
A l'inici una mica insegur, la trobava molt neguitosa, potser n'era jo, però mica en mica m'he anat adaptant convertint la tornada en un agradable passeig.
Ei, jo no surto de casa sense la meva Brompton! sóc una Brompton adicta :-)
ResponEliminaSón unes bicis nervioses i inestables (quin tipus de rodes portes?) però és la millor bici que han inventat.
Llàstima que no deixin fer triatlons amb bicis plegables, que si no, passava de comprar-me una de carretera, segur ;-)
Jordi amb Brompton, apàtic a dalt, nerviosa a sota.
ResponEliminaBego amb Brompton, caràcter a dat, nerviosa domada a sota...i potser criatura al mig.
Old J., tu cara me suena .... no seràs un tal John Smith que mira/corre pel parc, oi?
ResponEliminaJa em diràs tu com saps que porto el nen a la Brompton....
Bego, si us plau, que aquest bloc no és un xat... jajajaj...
ResponEliminaOld Jim, tan provocador i encantador com sempre.
Fins ara.
Ja és el que em falta veure...al Sr. Jordi amb una Brompton!!!...el dia que la pleguis igual de ràpid que jo la Dahon et convido a uns pintxos a Donosti! ;-)
ResponEliminaSalut!
Old J, Old Jim; l'ull que tot ho veu. L'amant del jazz. L'amant dels patis de butaques.
ResponElimina