Aquesta maravellosa posta de sol va ser la cloenda per un dia excepcional.
És des del Trabucador del delta de l'Ebre. Lloc idílic i encisador per una prova atípica com va ser l'IronTerra, un triatló sense transicions i equivalent a un terç d'Ironman.
L'Albert, l'organitzador em va "fitxar" pel reportatge gràfic i de pas em convidava a participar en algun dels sectora. Vaig triar, com era previsible, la cursa.
Van ser 14km per un terreny pla, amb uns quants sots, de sorra compactada i humida, que malgrat la tracció que es perdia en cada gambada va ser agradable de córrer-hi.
Prova molt ben organitzada, petita i casolana. Fantàstic ambient, acompanyat de la Nuski, l'Àlex, l'Edu, en Dani, la Thais, en Manolo, la Bego, l'Enric, ... i qui sap si en futur el meu debut triatlètic... jajajaj...
Cada cop estas més a prop...
ResponEliminaÉs ideal un debut en una prova petita com aquesta, on tothom està ben avingut, no hi ha pressa per la transició. I si la Nuski ha fet els 60km en bici, tu pots fer-ne 1300m nedant.
Àlex, aquest tipus de pressió subliminal, en mi, és contraproduent... però, si més no, vas veure com remullava les cames a les 6 de la tarda.
ResponEliminaFins ara.
Jordi, em vaig alegrar de conèixer-te més enllà de la virtualitat.
ResponEliminaCertament, la platja del Trabucador és un lloc idílic i ideal, on és fàcil llançar-se a l'aventura del triatló. L'any que ve, les fotos que les faci algú altre, no? Tu estaràs competint. I potser algú que jo sé també ;-)
I parlant de fotos, quan podrem veure el teu reportatge fotogràfic?
Gràcies Enric, sempre ve de gust col·locar una cara i una veu a un usuari virtual de la xarxa.
ResponEliminaLes fotos, en teoria, les té l'organització i per tant les hauria d'haver penjat, però...
Fins ara.
Crec que des de dilluns que estan penjades
ResponEliminaDisculpa pel comentari, del tot personal, perquè aquesta bella imatge d'una posta al Trabucador (amb els Ports i el Montsià retallats a l'horitzó) l'he viscuda moltíssimes vegades, doncs al Delta hi havia anat molt sovint a fer feines d'investigació. Recordo tot un mes a l'agost que vam estar a dins de la península de la Banya, allunyats del món. I una setmana al març, que vam quedar aillats doncs el mar va engolir la barra i ens van haver de rescatar. La sortida del sol al fangar, a la desembocadura o aquí el Trabucador és dels moments més místics que hagi pogut viure, envoltat de natura. En fi, tants i tants records. La vida dóna moltes voltes i ara ja només són records. Disculpa novament i gràcies per la imatge.
ResponElimina