dimecres, 28 d’octubre del 2009
Inglourios basterds
Sí, la darrera pel·lícula d'en Quentin Tarantino. Puntuació, rascant l'excel·lent a l'IMBD, 8.6. No està gens malament... la puntuació.
M'ha agradat; està ple de diàlegs enginyosos, alguns de memorables; moments de màxima tensió i angoixa; unes pinzallades còmiques; una banda sonora trencadora i diferent, com ens té acostumats en Tarantino; una estructura, en capítols, excel·lent; uns actors soberbis i, personalment, un tema que sempre m'ha agradat, el nazisme.
Què li manca? Per a mi el final és massa simplista. I mira que en dues hores i mitja de duració es podia haver cercat un de més elaborat. És el què falla, sino diria que és una obra mestra. És clar que sent tarantiniana al 100% es pot criticar l'abundant barroquisme en tots els seus aspectes i, com sempre, regalima excés arreu... inclús modificant la Història al seu antull !!!
De violència n'hi ha, com no podia ser d'una altra manera, però no se n'abusa; estem parlant de la II Guerra Mundial i allí va haver-hi sang a dojo. Però no sempre és violència mostrada, hi és, però no es veu... s'intueix o la sents. Malgrat això hi ha un escena colpidora que no desvetllaré.
Ressalto un parell d'actors, la Mélanie Laurent (Shosanna Dreyfuss) i en Christoph Waltz (Hans Landa), espectaculars. També ressalto l'angoixa en moltes escenes, aquella angoixa que et corprén i et tensa quan intueixes el què succeirà... i succeeix.
En definitiva si us agrada en Tarantino aneu-hi, no us penedireu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Ostres noi !!
ResponEliminaA mi aquestes crítiques tant profundes i profesionals em trastoquen .... No tinc tant nivell cinematogràfic per fixar-me en tants detalls com tu.
Només puc dir-te que la vaig veure i em va agradar.
Amb això ni hi prou ?
Ji ji ji
Caloreta
Anna, i tant que n'hi ha prou !!! La comentem que segur que hi ha detalls a destacar per tots dos.
ResponEliminaFins ara.
mmmmm, em fa mandra anar a veure tarantino, ho confesso...
ResponEliminaPer una banda perquè em costa enfrontar-me a la violència (vista o sentida). I a Tarantino sempre n'hi ha molta, moltíssima. I cada cop tinc menys estòmac, tot i que li valoro altres coses com el sarcasme.
Per una altra, quan vaig veure el trailer de la peli de Tarantino la reacció que vaig tenir és "i com Tarantino s'atreveix a fer una peli de la resistència francesa?". Diga'm chouvinista. Segur que ho sóc.
Així que aniré a veure Heidi, que no fereix sensibilitats com la meva ;-)
La vaig trobar genial! Comparteixo la crítica AMB UNA MIQUETA MENYS DE CRÍTICA! jejeje.
ResponEliminaApa nanu ens veiem que jo ja m'he posat a entrenar de debò i haurem de parlar d'asfalt i no de cartellera! jejeje
Abraçades!
Pau (Tri Banda)
Estic d'acord amb tu, Jordi. Només subratllar que paga la pena anar a veure la pel·lícula només per l'actuació de Christoph Waltz. La millor interpretació que he vist en molts anys.
ResponElimina