dimarts, 27 d’octubre del 2009

Recompensa


La d'avui no ha estat com la de la fotografia adjuntada però quasi, quasi. Si més no, li'n dono el mateix valor. No era rogenc, més aviat grogós, però per a mi ha estat la recompensa a matinar. M'havia de refer de les pèssimes sensacions del diumenge passat i calia un esforç suplementari. A més a més les circumstànices han ajudat.

Només tenia l'opció de sortir a entrenar si em llevava a les 7. Al minut de sonar el despertador ja m'havia activat. Reconec que tampoc és una hora que calgui valorar, però sí en el meu cas. Conec un parell que es lleven, com a molt tard, a les 6 per sortir a entrenar, i alhora compatibilitzar horaris familiars i laborables.

La sortida de sol, maca; el rodatge, bo; les ensacions, immillorables; i el futur... atlètic, espectacular.

Hi ha manera més agradable d'iniciar el dia?

8 comentaris:

  1. Ben fet Jordi!!!

    Aquests moments són la raó de perquè t'agrada l'atletisme. Un instant de felicitat compensa el desbarajuste de dies on l'apatia és la gran convidada de pedra. Ja se sap...a falta de ganes de córrer...seitons a Donosti! més o menys era així el dichu, no? jajajja!!!

    Fins ara.

    Salut!

    ResponElimina
  2. Sempre acaben tornat les bones sensacions !!!

    Enhorabona !!!

    Caloreta

    ResponElimina
  3. Faltava jo.

    Felicitats per sentir de nou bones sensacions. Encara que jo no parlaria de sensacions, sino d'actitut ....... esclops ! hem de ser positius !

    ResponElimina
  4. Va uno mas....

    Dejate de sensaciones buenas o malas y no seas un tita freda y ponte a entrenar.....

    De totes maneras felicitats per tenir de nou bones sensacions....

    troton

    ResponElimina
  5. Gràcies pels comentaris... sembleu els 4 genets de l'Apocalipsi o els musqueters.
    Ja entreno i els resultats són prou satisfactoris... veurem...

    Fins ara.

    ResponElimina
  6. Jordi, que faltava jo!!!!
    Ho veus ja t'ho deia jo que això de sortir de matinada a entrenar es collonut. Potser la propera una mica mes d'hora i ja seràs el meu heroi 100x100.
    Ah si, m'enalegro que tinguessis bones sensaciones que això de diumenge no podia ser home!!

    ResponElimina
  7. Ehhhhhhh... potser hi ha una altra manera físicament més feliç de començar el dia...

    ...sense sortir del llit, és clar.

    (Sembla que la meva neurona no ha exhaurit la glucosa disponible, jeje)

    ResponElimina
  8. Lluís, llavors corres el risc (atenció al doble sentit) de no sortir del llit...
    Vigila amb aquesta hiperglucèmia!!!
    JLAS, et valen 5 minuts menys? Jajajaj...

    Fins ara.

    ResponElimina