Apatia

La fotografia, pocs minuts abans de la sortida, reflexa el que va ser el meu escalfament per la Mitja d'El Vendrell... nul. Zero. No vaig escalfar... i així va anar...

Quan va sonar el despertador a les 6 només tenia en ment descansar més estona, fer el gos o tornar-me a dormir. M'envaïa l'apatia, la mandra. No volia llevar-me per anar a El Vendrell a córrer, i encara menys una Mitja.

Com enfocar una situació com aquesta? Vaig decidir sortir, prendre un ritme no molt forçat i si em veia amb ànims apretar al darrer quart de la prova.

Però no. El recorregut lleig, i les poques ganes d'esforç van fer que m'avorrís i vaig decidir aturar-me per esperar l'Anna i l'Edu que venien per darrera i acompanyar-los fins el final. L'Anna anava una mica encarcarada però tot i així es va esforçar, apretant les dents i intentant mantenir el ritme, mentre l'Edu encapçalava la comitiva. Per segon cop en una setmana aquesta noieta m'ha donat una altra lliçó.

Vull creure que li vaig donar una empenteta al tram final de la seva cursa, però qui de fet em van ajudar van ser ells. Gràcies !!!

Resumint, si no hi poses ganes i motivació millor no sortir. Ho hauré aprés per un futur?

Voldria creure que sí.