No és l'arribada de la Marató. Aquesta sensació de rapidesa, real, només l'exerciré si intento aconseguir marca.
És l'arribada a la cursa dels 10km que es celebrava simultàniament; també una Mitja.
Vaig quedar molt satisfet de les prestacions. Comprovo que enguany estic agafant un punt de forma que els anys anteriors em costava molt més. Ignoro si a mig termini serà un encert o no, però actualment estic gaudint d'aquesta sensació d'anar "ràpid abans d'hora".
La cursa la vaig enfocar per anar en grup. El ritme inicial era de 4.05"/km, i el vam saber mantenir. Potser hagués pogut anar més ràpid, no ho sé, però no vaig voler desaprofitar aquesta oportunitat d'anar acompanyat.
Un cop acabada la cursa em vaig intentar donar un cop de mà a l'Anna, la Montse i en Carles. Notar com de tensionats anaven en acabar les seves respectives curses i entrenament de 32 km va ser molt gratificant, alhora que per mi va ser un gran entrenament post-competició. "A lo tonto" em van sortir quasi una vintena de quilòmetres !!!
Un dia per recordar.
Sense cap dubte un dia per recordar, només cap donar-te les gràcies.
ResponEliminaAnònim, gràcies pel teu comentari... tot i que intueixo qui pots ser.
ResponEliminaJo també intueixo qui pot ser, ji ji ji
ResponEliminaEi! gràcies pels últims Kms. Deixar de fer fotos per acompanyar-me és un detall per la teva part .....
Per cert, molt xula la foto !!
Caloreta
Anna, no em va costar gens pegar la càmera i acompanyar-te. Un plaer... malgrat la banda sonora.
ResponEliminaI sí, la foto és guapa-guapa.
Fins ara.
Ni el sprint és de marató ni l'escena pertany a Reservoir Dogs, però les ulleres (o gafes com en dieu vosaltres), si que ho semblen
ResponElimina