Era un dels grans objectius de la temporada... i ha quedat en un no res.
Objectiu per intentar millorar la marca i també perquè per primer cop prepararia una Mitja de manera específica. És per això que em vaig apuntar amb en Roger Roca.
I sí, he aconseguit completar l'entrenament, però en lloc de fer-ho de manera progressiva i assolir un estat òptim ho he invertit. He acabat passat de forma i per tant incapaç de mantenir el ritme pel qual havia entrenat, 4 minuts/km i per tant ser sub1h25'. Durant les primeres setmanes vaig voler adquirir un punt de velocitat en base a sèries a tot drap, quan hauria d'haver estat més conservador, i que al final m'ha resultat contraproduent.
En fi, una lliçó, i un cop més la màxima aquella que "per anar ràpid, primer cal anar lent", s'acompleix. He volgut anar ràpid molt d'hora, massa i el resultat ha estat decebador. M'ho havien advertit (oi Manolo?), "dosifica't que és un entrenament bo, però amb molta tralla... no et passis".
El punt de vista positiu de tot plegat és que he gaudit de l'entrenament, m'han fet descobrir una nova planificació i m'he engrescat de nou després d'una temporada passada fluixa.
I ara comença la segona etapa !!! La preparació de la Marató de Viena. Crec que si descanso uns dies i no em precipito, tota l'acumulació de qualitat que porto sobre em serà beneficiosa.
Ho espero, ho desitjo i... ho necessito !!!
Després de la Mitja estava fotut, perquè negar-ho. Força fotut. Abatut, diria. Però sempre hi ha una espurna, un gest o un comentari pel qual espavilar. Aquest cop una abraçada. En silenci. Res més... sembla nimi, i no; va ser el millor d'una jornada per quasi oblidar.
Jordi.
ResponEliminaUn mal dia el te tothom!
No deixis que això t'afecti.
Manel.
Vinga, ànim. No hi ha res perdut. El bo de l'atletisme és que tot queda com a benefici; tot suma. Només has perdut una ocasió. Ara cal posar-se en marxa un altre cop.
ResponEliminaNi hi ha res com el contacte humà. I és cert: una abraçada funciona millor que tot el que et puguem dir. Ho sé per experiència.
Comentari estil Squash:
ResponEliminaXaval, espavila perquè jo no et penso pas abraçar.
Fins ara
El gest de doblegar-se que sigui per humilitat.
ResponEliminaI també per lligar-se les sabatilles novament
On the road again!
I aquest Squash qui és, Old J.? vols dir que és el mateix del blog o és un altre, malcarat intoxicador i insolent? Em dóna a mi que no són la mateixa persona.
ResponEliminaO sí?
Gràcies a tots pels comentaris... inclús a la Bego, amb aquestes ganes de notorietat.
ResponEliminaFins ara.
Si jo et contestés el que estic pensant ara mateix, te n'adonaries fins a quin punt tinc ganes de notorietat.
ResponEliminaMillor m'ho estalvio i et demostro que cap ni una. Silenci.
Em peto :-) Jordi, per no voler que el teu bloc sigui un xat, no fas altra cosa que punxar.
ResponEliminaNecessites una altra abraçada. S'han passat els efectes de la primera.
Jim, dedica-li una cançó o no arriba a Viena.