És tan espectacular el vídeo que sobren les paraules. No té desperdici.
Tots els que correm sabem com de difícil és lluitar per uns segons quan les forces són escadusseres.
La conversa que mantens entre la teva neurona i les cames.
Agonia pura. Espectacle al 100% !!!
dimecres, 13 d’octubre del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
M'ha agafat mal de panxa veient aquesta arribada a meta. Però ja saps que jo sóc una covard ....
ResponEliminaMare meva, quina gent més valenta! Impressiona, i molt: intentar-ho un cop, i dos i tres. I l'altre que es resisteix. Brutal. I això al final d'una marató .... Guau
Olé per Wanjiru! I amb perdó, però Kebede és un mal parit!
ResponEliminaUn espectacle homèric!
Bego, i diuen que córrer és avorrit...
ResponEliminaEnric, perquè en Kebede és un mal parit? Crec que a aquest nivell de competitivitat qualsevol tàctica o estratègia legal és vàlida. Bé, ja m'ho raonaràs.
Fins ara.