Quan un cicle es tanca et treus un pes de sobre. Et sents més lleuger i la neurona descansa. I, inclús, el bocí que t'havien pres comença a regenerar-se.
L'entorn es recol·loca, la rutina s'esdevé amiga, el positivisme envaeix l'estat d'ànim; tot en la seva mesura justa, lenta però segura.
Cal procurar que el canvi sigui sempre per millorar. I si cal reinventar-se, et reinventes.
Defallir no serveix, ni està en el diccionari.
Empenta.
Però com sempre, en tota adversitat, es manifesten efectes colaterals; i els meus amics, lectors d'aquest bloc, encara en són més... si és que es pot quantificar... i si es pot anomenar "efecte colateral" a aquesta sort.
"Valora les coses que valen la pena.... i la resta... no mereixen la teva atenció!!! Has de guardar forces per a qui et valora.. i deixar de fer "l'imbècil" (amb carinyo) amb qui no sap apreciar una bona amistat..."
Mira, ara et faria una abraçada!
ResponEliminacomencem l'any teletubbie, eh!
ResponElimina(jo no et faig abraçades, jordi, que si m'estovo massa em dones canya ....)
bego
Bego, abraça'l i deixa que digui missa
ResponEliminaÀlex
Bego, abraça'l i deixa que et dongui canya mentre diu missa.
ResponEliminaI nosaltres ens ho mirem
I que tal reinventar-se deixant-se abraçar, deixant de donar canya als altres i deixant que flueixi l'estimació i l'amor!! Prova a canviar maneres de fer, ja veuràs com comença la regeneració; com la closca es torna més lleugera, deixa el pes que portes a les espatlles aconseguirás tot allò que et proposis i molt més!!
ResponEliminaBons pròposits per l'any que canvia!!
Gràcies a tots pels comentaris, Enirc, Bego, Àlex, Jim,... encara que la missa no sé ben bé que hi pinta.
ResponEliminaAnònim, no sé qui ets. Boniques paraules. Molt. El meu correu és jordibabotp@gmail, per si vols mantenir l'anonimat, perquè jo voldria saber qui ets.
Fins ara.
Reinventar-te, crec que tal com ets ja ets genial. No canviis.
ResponElimina