Avui tenia una cita, nocturna, amb la Katie. Però se n'ha anat a pastar fang... la cita, no ella.
Ella està cansada del ritme que duia, stress li diuen, i el metge li ha recomanat descans. Des de finals d'Agost n'està i per afegiduria ha ajornat totes les dates dels concerts; tot i que ja s'està refent la gira de cara a la Primavera de 2011.
Em refereixo a la Katie Melua, georgiana de naixament i francesa d'adopció. Un pop elegant amb certs tocs de jazz. La conec poc, però m'agrada.
De fet, l'anul·lació de la gira és l'excusa perfecte per recuperrar la seva discografia.
dijous, 14 d’octubre del 2010
dimecres, 13 d’octubre del 2010
Marató de Chicago
És tan espectacular el vídeo que sobren les paraules. No té desperdici.
Tots els que correm sabem com de difícil és lluitar per uns segons quan les forces són escadusseres.
La conversa que mantens entre la teva neurona i les cames.
Agonia pura. Espectacle al 100% !!!
Tots els que correm sabem com de difícil és lluitar per uns segons quan les forces són escadusseres.
La conversa que mantens entre la teva neurona i les cames.
Agonia pura. Espectacle al 100% !!!
dijous, 7 d’octubre del 2010
Tardor
Ja fa uns dies que ha arribat la tardor... encara que per les temperatures actuals no ho sembli.
Ara començarà el llarg declivi climàtic cap el fred, dies més curts i poca activitat heliotèrmica.
No obstant, la melangia que ens pot embolcallar sempre li podrem contraposar la calidesa d'una bona dosi de jazz., amb una saxo o trompeta que t'abraci i una secció rítmica marcant-te el pols. Cadència sensual per fer-nos mantenir dempeus.
Un bon exemple seria aquesta maravellosa peça, l'"Autumn leaves"; originalment francesa, composta per en Joseph Kosma, però que en aquesta versió jazzística pren una dimensió espectacular. És de l'àlbum "Somethin' else", amb un combo de gama molt alta.
No té desperdici.
Ara començarà el llarg declivi climàtic cap el fred, dies més curts i poca activitat heliotèrmica.
No obstant, la melangia que ens pot embolcallar sempre li podrem contraposar la calidesa d'una bona dosi de jazz., amb una saxo o trompeta que t'abraci i una secció rítmica marcant-te el pols. Cadència sensual per fer-nos mantenir dempeus.
Un bon exemple seria aquesta maravellosa peça, l'"Autumn leaves"; originalment francesa, composta per en Joseph Kosma, però que en aquesta versió jazzística pren una dimensió espectacular. És de l'àlbum "Somethin' else", amb un combo de gama molt alta.
No té desperdici.
dilluns, 27 de setembre del 2010
Xuleria
Semi-final del passat British Open de squash a Manchester.
Probablement, després del Mundial, el torneig amb més pedigrí del circuit de la PSA.
Us mostro un petit fragment del partit que van jugar en Ramy Ashour (blau), egipci i nº 1 del Món, i Greg Gaultier (roig), francès i nº4.
Mireu el vídeo i jutgeu la xuleria de n'Ashour. Suposo que el què fa és de les poques vegades que ha passat. No obstant, sense opinar, és d'aquells cops que si l'erres quedes de pena. I em costa d'entendre com en una final pot executar-lo; no una, si no dues vegades !!!
Probablement, després del Mundial, el torneig amb més pedigrí del circuit de la PSA.
Us mostro un petit fragment del partit que van jugar en Ramy Ashour (blau), egipci i nº 1 del Món, i Greg Gaultier (roig), francès i nº4.
Mireu el vídeo i jutgeu la xuleria de n'Ashour. Suposo que el què fa és de les poques vegades que ha passat. No obstant, sense opinar, és d'aquells cops que si l'erres quedes de pena. I em costa d'entendre com en una final pot executar-lo; no una, si no dues vegades !!!
divendres, 24 de setembre del 2010
Simetria
M'agrada l'estètica. No sé se'm pot catalogar d'esteta, però si algú té un do, una habilitat i aquesta no resulta estètica, per molt efectiva que sigui considero que hi manca alguna cosa.
La simetria és de les les manifestacions més estètiques que conec. Tot i que en l'asimetria, el caos, el desordre, l'entropia,... també hi ha màgia.
La fotografia que us presento és encisadora i enigmàtica. És l'escala interior d'un edifici cubista a Praga, i regalima simetria per tots costats.
És per mirar-la i admirar-la una bona estona.
divendres, 10 de setembre del 2010
Espectador
Aquest és l'espectacular aspecte que ofereix el tren que va de Dakha, capital de Bangladesh, a l'aeroport.
La veritat és entre ganes d'estar-hi ni que sigui uns minuts, dins d'un dels vagons per notar el caliu humà; després passar al sostre una estona, per ventilar-se. I quan el caliu humà ja no sigui el paràmetre que vulguis copsar, cap a la via !!!
No sé, ben mirat potser he exagerat una mica les ganes de ser-hi. Però ser espectador...
dijous, 2 de setembre del 2010
Corredores evanescentes
Aquest el títol de la fotografia que us presento, "Corredores evanescentes". La trobo preciosa. Em captiva. Tota ella. No té desperdici.
M'agrada la temàtica, m'agrada l'originalitat de l'enquadrament, m'agrada l'elegància del blanc i negre, m'agrada el contrast.
Sensacional.
L'autor és l'Eugenio García i aquest és el seu bloc.
M'he topat amb aquesta fotografia, i amb moltes d'altres, al web "Cómo la hice". Web molt interessant de fotògrafs no professionals, majoritàriament, amb comentaris i explicacions.
I sí voleu saber què diu l'autor sobre els aspectes tècnics i artístics ho podeu llegir.
És d'aquelles fotos que m'agradaria haver fet. Potser que deixi de córrer i em transformi en espectador amb càmera?
dijous, 19 d’agost del 2010
The Legendary Shots
The Legendary Shots és un grup de nois que intenten aconseguir les canastes més inversemblants.
Són ianquis i es deuen avorrir força durant l'estiu, però la veritat és que tenen una mena de manera de passar-s'ho bé molt curiosa. Jo m'hi apuntaria...
Han acosneguit tres canastes des de més de 40 metres. Us mostro les dues més "properes".
La primera és des del Vulcan Monument i el llançament és en estàtic. És espectacular tot i que van estar-hio tot el dia per aconseguir-la.
La segona és en moviment des d'una atracció de l'Alabama Adventure. Ignoro quants intents els van caldre, però també és bestial.
La darrera és des de 104 metres, des de la nòria aturada, també a l'Alabama Adventure.
No cal dir que els vídeos deuen estar més que editats, però tenen la seva gràcia.
Per més informació és pot consultar aquest bloc sobre bàsquet universitari i d'institut.
Són ianquis i es deuen avorrir força durant l'estiu, però la veritat és que tenen una mena de manera de passar-s'ho bé molt curiosa. Jo m'hi apuntaria...
Han acosneguit tres canastes des de més de 40 metres. Us mostro les dues més "properes".
La primera és des del Vulcan Monument i el llançament és en estàtic. És espectacular tot i que van estar-hio tot el dia per aconseguir-la.
La segona és en moviment des d'una atracció de l'Alabama Adventure. Ignoro quants intents els van caldre, però també és bestial.
La darrera és des de 104 metres, des de la nòria aturada, també a l'Alabama Adventure.
No cal dir que els vídeos deuen estar més que editats, però tenen la seva gràcia.
Per més informació és pot consultar aquest bloc sobre bàsquet universitari i d'institut.
divendres, 13 d’agost del 2010
Nokia 2690
Fa 48 hores que gaudeixo d'aquest nou mòbil, el Nokia 2690. Feia dies que tocava jubilar l'anterior i més després del no ús durant aquest estiu per manca de tecnologia actual que no de funcions. Avui en dia les funcions, independentment del model i marca, són molt similars; agenda, alarma, calculadora, ràdio, MP3, càmera,... I moltes d'aquestes les gaudia en l'anterior artilugi. I moltes més que mai usaré. I, encara, unes quantes que desconec.
Però malgrat aquest maremàgnum de prestacions i opcions n'hi ha una que m'ha fet una il·lusió immensa, i això que en el fons és fins i tot prescindible. Perquè "com fer-lo anar" és força intuïtiu, els menús segueixen un "ordre natural" i hi ha certa experiència en usar-lo. Però poder gaudir del català al meu mòbil m'omple. I no per desconeixement d'altres llengües, precisament.
A partir d'ara els verbs com desar, arxivar, trucar,... i noms com rellotge, aniversari i reunió,... em seran comuns.
Una il·lusió immensa !!!
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
