Ja per acabar amb el tema de U2 i deixar-vos de donar la tabarra, ara que queden poques hores pel concert, us penjo uns vídeos.
"Pride", la peça que me'ls va fer conèixer.
"With or without you", la que em va fer alçar del sofà, sortir al carrer i anar a comprar elprimer LP de vinil d'U2. Preciosa cançó que en directe tenen el rar do de destrossar-la. Esperem que enguany la brodin... perquè el que és el video... uffffff !!!
"Where the streets have no name". Em prodeuix un subidón sempre que l'escolto. Encara recordo minuts abans de la sortida de la Cursa dels bombers 2007. Vaig sortir ben trempat !!!
"Bad". La millor, la que més m'agrada. Brillant. Amb un in crescendo suau però continuat. Una delícia. S'"atreviran" a tocar-la sencera? És que darrerament la fiquen en un medley que no li fa justícia.
diumenge, 28 de juny del 2009
dimecres, 24 de juny del 2009
Magnífica
Amb els dies he anat familiaritzant-me amb les peces del "No line on the horizon".
Si amb les primeres audicions l'etiquetava de fluixet, ara que ja en duc unes quantes he de dir que té una peça extraordinària, "Magnificient", algunes de potables, i fragments de peces realment bons.
Es nota que hi ha hagut una producció molt acurada. Està ple d'intros que no tenen res a veure amb el tema, de sons de guitarra diferents (en això The Edge és un mestre, sense ser un gran guitarrista és un gran cercador de sonoritat) i un so que requereix un volum alt per apreciar-lo.
"Magnificent", una peça brutal. Per a mi la millor del disc... i en escreix. Doneu-li temps i l'apreciareu.
Si amb les primeres audicions l'etiquetava de fluixet, ara que ja en duc unes quantes he de dir que té una peça extraordinària, "Magnificient", algunes de potables, i fragments de peces realment bons.
Es nota que hi ha hagut una producció molt acurada. Està ple d'intros que no tenen res a veure amb el tema, de sons de guitarra diferents (en això The Edge és un mestre, sense ser un gran guitarrista és un gran cercador de sonoritat) i un so que requereix un volum alt per apreciar-lo.
"Magnificent", una peça brutal. Per a mi la millor del disc... i en escreix. Doneu-li temps i l'apreciareu.
dilluns, 22 de juny del 2009
Open
He rebut algunes queixes de persones que volen, però no poden, deixar el comentari que desitgen.
Voldria dir que no ha estat fet expressament aquest filtratge, sino més aviat per una manca de coneixement de la configuració del servidor del bloc.
Avui que he tingut una estona he procurat modificar aquesta situació. Ara està open.
En breu sabré si és així.
Gràcies a tots que el seguiu.
Voldria dir que no ha estat fet expressament aquest filtratge, sino més aviat per una manca de coneixement de la configuració del servidor del bloc.
Avui que he tingut una estona he procurat modificar aquesta situació. Ara està open.
En breu sabré si és així.
Gràcies a tots que el seguiu.
diumenge, 21 de juny del 2009
Abandonament
Doncs no ha estat possible acabar l'intent de sub 24h dels Cavalls del Vent.
He abandonat !!!
Això que a priori és un fracàs, puc assegurar-vos que ha estat un encert total. No volia patir ni ser un llast per la resta, i veient que no anava fi ni físicament ni mental, el segon com a conseqüència del primer, he optat per plegar.
Però el millor de tot ha estat haver vist un esforç recompensat.
Viure i patir, ni que sigui una mica, com l'Anna, els dos Jaumes i en Carles arribaven sencers a l'Estasen és una victòria en majúscules.
Sóc incapaç de descriure les seves viscissituts, potser sóc egoïsta i m'ho guardo per a mi, no ho sé; però haver estat allí per donar-los un darrer cop de mà, m'omple.
No m'estendré més, no perquè els resti mèrits, sino perquè, si em deixen, penjaré les seves cròniques. És el mínim que puc fer. S'ho mereixen en escreix.
La fotografia del forfait no és real. Només són vàlids tres segells dels refugis, l'Estasen, el Gresolet i el Sant Jordi... però bé, tot i així fa il·lusió !!!
dimecres, 17 de juny del 2009
dimarts, 16 de juny del 2009
Incompatibilitat
Efectivament, incompatiblitat a l'hora de preparar dues proves antagòniques, un 10.000 i una travessa pirenenca.
Ja veieu el crono de la cursa. Pensava que amb certa "comoditat" marcaria parcials quilomètrics sub4', però no. Al final no vaig baixar de 40 minuts, 40.03. Que no està mal, és una marca digne, però...
De fet ser antagònic significa això, que no s'assemblen en res. I vaig intentar fer-les "compatibles" i... tururut !!!
És que la muntanya torna lent l'atleta, sempre he escoltat. Potser tenen raó.
dissabte, 13 de juny del 2009
Vertigo
Cançó canyera de 2005 òptima per inciar qualsevol concert.
Amb una entrada com aquesta, i si el repertori és més o menys lògic, et guanyes al públic des del primer minut.
Al ritme de "uno, dos, tres,... catorze"... trempats. Sí, sí, catorze, en català, tal com ho va pronunciar Mr. Bono en la seva darrera visita.
Em direu provincià, però ressenyo que el video promocional d'aquesta peça es va gravar al delta de l'Ebre.
Amb una entrada com aquesta, i si el repertori és més o menys lògic, et guanyes al públic des del primer minut.
Al ritme de "uno, dos, tres,... catorze"... trempats. Sí, sí, catorze, en català, tal com ho va pronunciar Mr. Bono en la seva darrera visita.
Em direu provincià, però ressenyo que el video promocional d'aquesta peça es va gravar al delta de l'Ebre.
Fillola
Us presento la Bruna, la meva fillola.
Potser millor dir que en sóc el padrí, que meva denota propietat i no és així.
Doncs aquest és l'honor i el regal que m'han fet els seus pares, l'Àlex i la Nuski.
Intentaré complir amb les obligacions i per descomptat... malcriar-la.
dijous, 11 de juny del 2009
Out of control
Inicio una sèrie sobre U2. No sé quant durarà, ni quantes peces penjaré, ni en quin ordre.
El motiu és intentar que l'Àlex vagi ben trempat al concert i s'oblidi de les cabòries anti-Bono... que també són les meves.
Sí, ja sabem que és el salvador del món, el que ens perdona la vida a diari, el personatge més influent (després de l'Sting i la seva croada amazònica) i l'enviat de les tenebres per il·luminar-nos el sender correcte.
Però U2 és molt més que la cara del Bono i de tots els missatges sectaris que ens llençarà durant el/s concert/s. U2 és una banda de rock i vibrem amb la seva música. O hem de recordar el 8 d'Agost de 2005 al Camp Nou?
Començaré per "Out of control", una peça de "Boy", el seu primer LP. I us penjo dos videos per comprovar com han evolucionat els seus moviments corporals a ritme de la cançó amb el temps.
Disfruteu-la.
Subidón si la toquen !!!
El motiu és intentar que l'Àlex vagi ben trempat al concert i s'oblidi de les cabòries anti-Bono... que també són les meves.
Sí, ja sabem que és el salvador del món, el que ens perdona la vida a diari, el personatge més influent (després de l'Sting i la seva croada amazònica) i l'enviat de les tenebres per il·luminar-nos el sender correcte.
Però U2 és molt més que la cara del Bono i de tots els missatges sectaris que ens llençarà durant el/s concert/s. U2 és una banda de rock i vibrem amb la seva música. O hem de recordar el 8 d'Agost de 2005 al Camp Nou?
Començaré per "Out of control", una peça de "Boy", el seu primer LP. I us penjo dos videos per comprovar com han evolucionat els seus moviments corporals a ritme de la cançó amb el temps.
Disfruteu-la.
Subidón si la toquen !!!
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
