És de justícia...

... fer esment de les cròniques dels que sí van assolir el repte de acabar els Cavalls del Vent en menys de 24h.

He demanat permís i penjaré paràgrafs de les seves.

Anna:

Observo a Jordi no muy convencido y a Eduard, muy blanco y negativo. Deciden llegar al río y dar por terminada su aventura.
Es cuando empieza el efecto cadena. La gente se desanima, yo misma voy pensando en abandonar. Jaume T. comenta que tambien lo deja.
Hablo con él. Si se retira yo tambien.
Llegamos al río y comentamos que lo dejamos. Se une al abandono Carlos dice que si no sigue un grupo majo no quiere hacerlo.
Miro a Jaume T y no necesitamos palabras. Tenemos que seguir un poco más para ayudar a Guillem.


Guillem:

Mi estreno ha acabado mal, tubiendo que abandonar en el Serrat de les Esposses. Solamente de pensarlo me pongo de mala leche con migo mismo.
Fue llegar al Serrat de les Esposes y mirar el tiempo empleado desde Niu de l’Àliga, y me entró el pánico, la presión sub24, los nervios, las dudas; me atabalé muchísimo ya que observaba como el cojín de tiempo acumulado a favor se desvanecía. Así que tome la peor de las decisiones. Salí hacia Cortals de l’Ingla solo. Sin conocer el camino, y guiándome nada más con el roadbook de Editorial Alpina empecé la marcha. Sin reloj (el garmin no se encendia).


Eduard:

No tengo la sensación de haber fracasado, no la he tenido en todo el fin de semana; es más creo que tomé la decisión acertada. Hubiese sido una rémora para todo el grupo, sobre todo en el aspecto anímico. Iba muy mal de coco. Desde la mitad de la subida al Sant Jordi todo era negativo.



Jaume M:

Personalmente me he encontrado físicamente bien, se me hacía pesado en momentos puntuales el recorrido, iba escuchando los ánimos de Anna a Jaume T diciéndole que el próximo refugio decidíamos que hacer y así hasta que no tuvimos más refugios.


Jaume T:

Estoy muy contento, 2 días geniales, 7 amigos, unas cuantas aventuras y 23h42’ de marcha!! Soy sub24!!

Finalmente perdemos el camino del todo, no sabemos por dónde seguir, pero entonces, providenciales, vemos nuestro faro! Eduard y Jordi han subido a buscarnos, a la 1 de madrugada es todo un puntazo, sus frontales en la pista y más tarde sus gritos nos sirven de guía.


Carles:

Alguien cree en Dios?. Creo que el de ahí arriba hizo que en el último tramo de la travesía, coincidieramos con el grupo de Massa. Ya que si ocho personas, osease ocho focos de luz y 16 ojos, sufrimos lo que sufrimos, perdiéndonos varias veces, ya no me imagino que hubiera pasado si no nos hubieramos encontrado.

Francamente, nunca he vivido una situación tan límite y los pensamientos que tenía en esos momentos no eran muy agradables. Pero nunca dejé de confiar en ellos y sabía que de una manera u otra llegaríamos.

Temperatura gélida, viento espantoso, oscuridad total, cansancio, algunos de nosotros ya llevavamos mas de 40 horas sin dormir; yo, personalmente, al tener antebrazo derecho más sensible que el izquierdo notaba como éste se me estaba quedando dormido por lo que tuve que ir echando aliento de la boca sobre él y meterlo en el bolsillo de la chaqueta donde almenos se mantuvo estable.

Les darreres... ho prometo.

Ja per acabar amb el tema de U2 i deixar-vos de donar la tabarra, ara que queden poques hores pel concert, us penjo uns vídeos.

"Pride", la peça que me'ls va fer conèixer.




"With or without you", la que em va fer alçar del sofà, sortir al carrer i anar a comprar elprimer LP de vinil d'U2. Preciosa cançó que en directe tenen el rar do de destrossar-la. Esperem que enguany la brodin... perquè el que és el video... uffffff !!!




"Where the streets have no name". Em prodeuix un subidón sempre que l'escolto. Encara recordo minuts abans de la sortida de la Cursa dels bombers 2007. Vaig sortir ben trempat !!!




"Bad". La millor, la que més m'agrada. Brillant. Amb un in crescendo suau però continuat. Una delícia. S'"atreviran" a tocar-la sencera? És que darrerament la fiquen en un medley que no li fa justícia.

Magnífica

Amb els dies he anat familiaritzant-me amb les peces del "No line on the horizon".

Si amb les primeres audicions l'etiquetava de fluixet, ara que ja en duc unes quantes he de dir que té una peça extraordinària, "Magnificient", algunes de potables, i fragments de peces realment bons.

Es nota que hi ha hagut una producció molt acurada. Està ple d'intros que no tenen res a veure amb el tema, de sons de guitarra diferents (en això The Edge és un mestre, sense ser un gran guitarrista és un gran cercador de sonoritat) i un so que requereix un volum alt per apreciar-lo.

"Magnificent", una peça brutal. Per a mi la millor del disc... i en escreix. Doneu-li temps i l'apreciareu.

Open

He rebut algunes queixes de persones que volen, però no poden, deixar el comentari que desitgen.

Voldria dir que no ha estat fet expressament aquest filtratge, sino més aviat per una manca de coneixement de la configuració del servidor del bloc.

Avui que he tingut una estona he procurat modificar aquesta situació. Ara està open.

En breu sabré si és així.

Gràcies a tots que el seguiu.

Abandonament

Doncs no ha estat possible acabar l'intent de sub 24h dels Cavalls del Vent.

He abandonat !!!

Això que a priori és un fracàs, puc assegurar-vos que ha estat un encert total. No volia patir ni ser un llast per la resta, i veient que no anava fi ni físicament ni mental, el segon com a conseqüència del primer, he optat per plegar.

Però el millor de tot ha estat haver vist un esforç recompensat.

Viure i patir, ni que sigui una mica, com l'Anna, els dos Jaumes i en Carles arribaven sencers a l'Estasen és una victòria en majúscules.

Sóc incapaç de descriure les seves viscissituts, potser sóc egoïsta i m'ho guardo per a mi, no ho sé; però haver estat allí per donar-los un darrer cop de mà, m'omple.

No m'estendré més, no perquè els resti mèrits, sino perquè, si em deixen, penjaré les seves cròniques. És el mínim que puc fer. S'ho mereixen en escreix.

La fotografia del forfait no és real. Només són vàlids tres segells dels refugis, l'Estasen, el Gresolet i el Sant Jordi... però bé, tot i així fa il·lusió !!!

Equació

48 hores x inici sub24 de CV = cagalera + emoció + curiositat

Incompatibilitat

Efectivament, incompatiblitat a l'hora de preparar dues proves antagòniques, un 10.000 i una travessa pirenenca.

Ja veieu el crono de la cursa. Pensava que amb certa "comoditat" marcaria parcials quilomètrics sub4', però no. Al final no vaig baixar de 40 minuts, 40.03. Que no està mal, és una marca digne, però...

De fet ser antagònic significa això, que no s'assemblen en res. I vaig intentar fer-les "compatibles" i... tururut !!!

És que la muntanya torna lent l'atleta, sempre he escoltat. Potser tenen raó.

Vertigo

Cançó canyera de 2005 òptima per inciar qualsevol concert.

Amb una entrada com aquesta, i si el repertori és més o menys lògic, et guanyes al públic des del primer minut.

Al ritme de "uno, dos, tres,... catorze"... trempats. Sí, sí, catorze, en català, tal com ho va pronunciar Mr. Bono en la seva darrera visita.

Em direu provincià, però ressenyo que el video promocional d'aquesta peça es va gravar al delta de l'Ebre.

Fillola

Us presento la Bruna, la meva fillola.

Potser millor dir que en sóc el padrí, que meva denota propietat i no és així.

Doncs aquest és l'honor i el regal que m'han fet els seus pares, l'Àlex i la Nuski.

Intentaré complir amb les obligacions i per descomptat... malcriar-la.