Els homes que no estimaven les dones

Doncs ja fa uns dies que m'he polit el llibre que sembla ser la sensació del moment.

Dic polit, perquè l'he devorat... en un cap de setmana unes 400 i escaig pàgines.

Confesso que aquest novel·la de l'Stieg Larsson m'ha enganxat i força. Tema interessant, m'agrada la novel·la negra i d'intriga, uns personatges "peculiars" i atractius i un entorn, Suècia, que també sedueix.

Ara bé, no n'hi ha per tant !!!

Malgrat aquest èxit de vendes que està tenint la seva prosa la trobo molt allunyada de dos dels meus referents com són Tom Wolfe i Jean-Claude Izzo, un com a diseccionador de la societat i l'altre en novel·la negra.

A més no puc entendre que en un llibre de més de sis-centes pàgines el final sembla escrit a corre-cuita. Em sembla que ha tingut prou espai per desenvolupar la història. Bones idees però escriptor regular?

La ressenya del llibre diu:

"Corrupció política, espionatge industrial, intrigues familiars, protagonistes inquietants, amor al límit... tots aquests són només alguns dels ingredients que fan que aquesta apassionant obra hagi estat batejada per mitjans de tot el món com la novel•la negra de la dècada i que més de quatre milions de persones ja hagin devorat les seves pàgines."

Corrupció política? Més aviat poqueta.
Espionatge industrial? També ben poquet.
Intrigues familiars? D'això sí n'hi ha i en abundància.
Amor al límit? Una miqueta de sexe i poca cosa més.
Novel·la negra de la dècada? Rotundament no.

Us asseguro que he començat la continuació d'aquesta trilogia. I ja aviso que si no m'avorreix massa estaré a l'aguait de comprar el darrer lliurament quan surti a la venda el 23 de Juny.