Vaig poder assistir, com a voyeur, a un espectacle fascinant. El Half IM !!!
Sí, amb molt signes d'exclamació... perquè va ser una experiència sensacional. Fins ara m'havia emocionat en diferents curses però sempre sent un dels participants. Ara era un simple espectador... i potser per això amb una sensibilitat diferent. Sabia el què els podia passar pel cap, el patiment, l'eufòria, alló de "per tossut jo, que no paro i no paro malgrat anar com vaig".
No crec que hi participi mai, això de nedar no em motiva gens ni mica, però va ser un plaer poder assistir-hi.
Em vaig deixar part de la veu al tram final de la Mitja Marató, al cim d'un pujada duríssima, tant per la tralla que deus dur a sobre, com per les condicions de calor. Desganyitant-me animant a esportistes que no sabia ni que existien però que em feia co-partícipe del seu esforç. Emocionant-me amb ells, patint amb ells, gaudint amb ells.
La meva absoluta admiració per cadascun d'ells i sobretot pels "meu atletes": l'Eduard, l'Albert, en Ruben, l'Andreu i en Carlos. Nens, moltíssimes felicitats !!!
Us ho mereixeu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
La meva única experiència (sic) com a triatleta també ha estat com a voyeur i fotògraf, a un sprint de BCN ara fa uns anys. No sé... és (o era) un món bastant elitista i fashion. Gaudeixes amb l'esforç dels teus amics i vols animar a tothom, però veus que és un altre món... Suposo que la llarga distància "anivella" la borregá i no deu ser com un sprint.
ResponEliminaLa bici ho veig difícil i la piscina... prou en tinc de portar la meva filla, jeje
Salutacions
Jordi !!
ResponEliminaMe'n alegra llegir que t'ho vas passar bé .... deuries veure molta carn, no??
Lluís ... tot és qüestió de provar-ho !!
Salut !